Millorar la circulació

Recentment s’ha publicat l’Enquesta de Serveis Municipals que fa cada any l’Ajuntament de Barcelona. Quan es pregunta quin és el problema més important que té la ciutat, el tercer que apareix és la circulació i el trànsit en les respostes espontànies que donen els ciutadans, mentre que quan es pregunta quin és el problema més important del barri de l’enquestat, en sisè lloc apareix l’aparcament i la circulació i el trànsit apareixen en desè lloc. Ara bé, quan es pregunta sobre la gestió municipal –amb preguntes tancades–, la puntuació més baixa la rep l’aparcament (3,7); en segon lloc, la circulació (5,1), i en tercer lloc per la cua, el soroll (5,3). En aquest mateix capítol (gestió municipal), el transport públic té una puntuació de notable: el tramvia (7,2), el metro (7,1) i els autobusos (7).

De les dades anteriors podem inferir que els problemes de mobilitat es tenen en els desplaçaments entre barris, i la dificultat per aparcar se sofreix quan es vol deixar el cotxe prop de casa (al barri), no quan un es desplaça fins a una altra destinació. (L’aparcament no apareix com a problema de “ciutat”, perquè segurament quan un decideix anar amb cotxe ja és coneixedor d’on va a aparcar.) Per la seva banda, el transport públic rep bones notes, per la qual cosa el fet que no s’utilitzi es deu a una major comoditat ( ja sigui del cotxe o de la moto), a la inexistència de connexions directes o a un menor temps de recorregut (un altre tema són els desplaçaments entre municipis; recordem que l’enquesta només pregunta a residents de Barcelona).

Amb aquestes premisses, com es pot millorar la circulació a Barcelona? Plantegem algunes idees que poden ser d’utilitat.

-Ordenar la via pública tenint en compte la realitat de la ciutat. Per exemple, la nova ordenació del carrer Numància entre Diagonal i l’estació de Sants col·loca un doble carril bici a l’esquerra en sentit descendent i un carril bus a la dreta. La separació entre els carrils de circulació i les bicicletes es fa mitjançant un aparcament de motos. Ara bé, com que a la vorera esquerra hi ha hotels i comerços, és freqüent veure el carril de circulació esquerre envaït per furgonetes de repartiment i autocars que esperen els clients dels hotels. Així mateix, en el tram superior de la via, poc després de l’encreuament amb l’avinguda Diagonal, el carril bus és utilitzat per una terminal d’autobusos interurbans, amb la qual cosa els autobusos de les línies urbanes han d’abandonar el carril bus i envair un altre carril de circulació. (Per a més inri, a l’estació de Sants existeix una estació d’autobusos que podria encabir aquesta terminal situada en ple carril bus.)

-Incrementar la presència de la Guàrdia Urbana a la via pública. Una major presència de la Guàrdia Urbana patrullant en la via pública i vetllant pel compliment de les normes de circulació, (no aparcament en doble filera, respecte pels semàfors, compliment dels límits de velocitat de cotxes i sobretot de motos, etc.) milloraria les condicions circulatòries i reduiria el nombre d’accidents.

-Establir ‘ones verdes’ en eixos importants de la ciutat. Actualment la sincronització semafòrica és cada vegada més precària sense saber si això es deu a una mancança de mitjans tècnics o a una voluntat de reduir velocitats excessives de circulació. No obstant això, una ona verda, limitada a 50 km/h amb semàfors coordinats, millora la fluïdesa de circulació i redueix la contaminació generada pels vehicles, que han d’efectuar menys cicles de parada/marxa.

-I finalment construir més aparcaments per a residents en zones amb dèficit d’aquestes infraestructures i amb tarifes assequibles. Està comprovat que l’existència d’una plaça d’aparcament en origen (al costat del domicili) afavoreix l’ús del transport públic. (Hi ha residents que estan obligats a utilitzar el cotxe perquè la plaça d’aparcament que han utilitzat a la nit durant el dia està prohibida o és zona blava.) El finançament d’aquests aparcaments en èpoques anteriors –i abans de la seva parcial privatització– es feia per la societat que gestiona les zones blaves, les quals generen abundants beneficis.

En definitiva, pensem que la circulació i l’aparcament, encara que no són els principals problemes dels barcelonins, sí que són els que ocupen els llocs més destacats, i existeixen mesures que permetrien millorar-los i, per tant, obtenir un major nivell de satisfacció de tots els residents.