Brams

Diu la dita que no pugen al cel, si són emesos per ases. Indoctes. És la impressió dels primers dies de gener del 2018. A Madrid... i també com a visitant a la Catalunya que volen fer creure que ja ha estat trossejada com abans Sodoma i Gomorra. Viatjo, tot amb tot, pel meu petit país... Hi trobo tantes coses que rutllen. Fins i tot, amb la dona, vam tenir la sort de poder assistir a Viladecans a la representació magistral, a càrrec de la companyia La Virgueria, de Medusa, obra duríssima sobre l’experiència del fotògraf de les estrelles nazis.

Hi ha una dita llatina que diu... Neto gratis mendax. Per què menteixen tant sobre el present i el futur de Catalunya els mitjans de comunicació amb aspiracions planetàries i els polítics que han de fer veure que la corrupció no els ha condemnat ja a la desaparició?

Una noia eixerida em diu que els vellets fem catúfols i que hem encomanat els polítics, i que per això baden tant. Si sabessin les nostres angúnies, davant de futurs sense feina, aprendrien que més enllà de noms i de sigles hi ha persones que es belluguen, esperançades contra tota esperança, per tirar endavant el carro de les il·lusions. Hem de viure molt atents a les maniobres dels dos governs: el de l’Estat i el de la Generalitat. La por és mala consellera. I la pressa, també. La millor de les solucions per a nosaltres arribarà quan els que perdin el ritme caòtic siguin ells i, naturalment, quan no hi hagi més presos polítics catalans.