Normes sobiranes

Al segle XXI les democràcies són digitals també i, per tant, les disposicions normatives preveuen una investidura telemàtica com no pot ser d’una altra manera. Així ho avala un Manifest d’advocats i juristes catalans, i és que el president Puigdemont com a diputat electe ha d’exercir el dret fonamental de participació política amb condicions d’igualtat per assegurar el que el poble sobirà ha expressat a les urnes. El reglament del Parlament no exigeix presència física al candidat a la presidència, perquè si la hi exigís impediria precisament l’exercici d’aquest dret fonamental. Fins i tot l’article 35 de la Llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern del 2008, en l’etapa de Montilla, estableix els mitjans telemàtics per al compliment de les seves funcions.

Si traslladem aquestes reflexions en el pla lingüístic, veurem que les societats necessiten avançar si volen modernitzar-se, i veurem, per tant, el paral·lelisme amb el reglament del Parlament, sobre allò que no diu explícitament. Imaginem-nos una frase com “Hi ha(n) molts arguments.” La solució “Hi ha molts arguments”, segons l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), és l’ús consolidat en els registres formals, però això no exclou –com passa amb el vot telemàtic no explicitat en el reglament parlamentari– que “Hi han molts arguments” no pugui ser també una frase apropiada per a un ús general en tots els registres.

Amb un segon exemple reforçarem el paral·lelisme entre la llengua i la política: “El tribunal va ordenar presó per a deu polítics, dels quals n’hi ha quatre que continuen tancats.” Hi ha una norma general en gramàtica normativa que no admet que el pronom relatiu sigui “repetit” per un pronom feble (en), però aquesta norma no preveia –com ara sí que ho fa la gramàtica– la forta relació entre el quantificador i el pronom en, sense el qual la frase seria clarament inacceptable. Com tampoc no es pot acceptar de cap manera que l’alt tribunal dictamini que la investidura per via telemàtica no té validesa en les democràcies del segle XXI.

Amb aquest darrer exemple veiem que la nova gramàtica de l’IEC ha de donar compte de fenòmens lingüístics que han de ser tractats d’una manera especial perquè la norma general no els preveu. Les raons intrínseques de la llengua són normes sobiranes perquè emanen del poble, dels seus parlants i, per tant, l’exercici de l’ús genuí i representatiu d’una llengua és un dret fonamental que no pot ser pas escapçat per una norma gramatical general. Són normes sobiranes, com la de participació política per mitjans telemàtics, un sistema que ha de preservar la voluntat inequívoca de les urnes i que mai es pot concebre com a inconstitucional. Aquestes normes, doncs, han de ser respectades perquè la veu democràtica del poble no quedi ofegada per cops d’estat com el 155 o per jutges al servei dels dictats del govern espanyol.