Li volen robar tres anys

Vaig tenir l’oportunitat de parlar, amb més companys periodistes, durant més d’una hora amb el raper Valtònyc, el mallorquí a qui el Suprem li ha ratificat una condemna de tres anys i mig de presó per “enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola”. No coneixia la seva música ni les seves lletres i, de fet, se me’n refot, però és una autèntica bestiesa que per unes lletres un raper pugui ser privat de llibertat. Ull, tres anys i mig i una multa que, amb el que volen que pagui als advocats contraris, puja a més de cent mil euros. Anava a veure Valtònyc i em vaig trobar amb en Josep, un paio jove, amb el cap molt ben posat i d’una congruència total. Un jove que ha tingut una vida difícil, que treballa de fruiter i que afronta que entrarà a la presó durant molt de temps amb una tranquil·litat que esborrona. No m’interpretin malament, no vol entrar a la presó, però no està disposat a demanar perdó pel que va escriure i cantar. Explica que el llenguatge del rap és extrem, provocador i simbòlic i que el que diu s’ha d’interpretar així, com una provocació, no com un desig. El fot que la seva família hagi de sentir que el presenten com un “matanens”, però es prepara per entrar a la presó, estudiar, formar-se i tornar a la càrrega. Això en un país en què amenaçar de mort el president Puigdemont des d’un tanc surt gratis. Li vaig preguntar què podíem fer per ell. Diu que no ho sap, però ens insta, als ciutadans, a rebel·lar-nos. Si no pensés en català i fos comunista, potser no l’haurien condemnat. Si entra a la presó és una vergonya democràtica i cal fer-ho evident. En un estat de dret, aquestes coses no passen. De fet les seves cançons, escoltades per alguns centenars, arriben ara a audiències milionàries i edita nou disc: El reincident. Li volen robar tres anys i mig de vida pel fet de dir el que pensa i lluitar a la seva manera contra les desigualtats i per la llibertat. Tenim presos polítics. I compositors a la presó. Això té un nom i el sap tothom.