Quin fàstic!

Al terreny informatiu pensava que ja s’havia arribat als límits de la repugnància, però el tractament que han donat cadenes estatals (Tele5, Antena3 i TVE) del lamentable assassinat d’un nen en mans de la parella del seu pare, els ha superat. Han convertit un fet trist en un espectacle morbós de pornografia emocional per treure el pitjor de cadascú. Suposats professionals de la informació s’han dedicat a estimular la venjança i l’odi en informatius, tertúlies i reportatges molt més interessats a despertar els pitjors instints en els espectadors que no pas en la mort d’un innocent. El fons de la Mediterrània és ple de petits Gabriels anònims que els mateixos informadors passen per alt. Els bombardejos d’Erdogan als innocents civils kurds passen desapercebuts davant la possibilitat d’oferir en safata una culpabilitat concreta, una criminal amb qui identificar-se, un objecte de venjança amb el rostre d’una possible veïna del barri o d’una persona normal i corrent que camina pels carrers al nostre costat. Polítics d’esquerres i dretes, orfes d’ideologia i de valors, ho han aprofitat per treure’n suc, amb espectacles com el del Congrés sobre la Presó Permanent Revisable, que a més de fàstic causen una profunda tristor. El PP va omplir una llotja del Parlament del país veí de pares víctimes de psicòpates per convertir el camí de la justícia, el dret al penediment, la possibilitat, per remota que sigui, a la reinserció en venjances personals; un debat on la budellada va tenir més pes que la raó. Casos com el del nen de Níjar és produïen fa cent anys i continuaran produint-se d’aquí a cent anys, afortunadament de manera molt puntual. O és que potser algú encara es pensa que les reformes que es plantegen a l’àmbit judicial tenen alguna repercussió en els psicòpates a l’hora de cometre un crim? I qui és més nociu? El psicòpata que mata i no sent cap empatia pels altres o els dirigents que ordenen els bombardejos a poblacions civils indefenses? O la civilitzada Europa que mira cap a una altra banda i envia ONG a l’Àfrica a vacunar nens que després deixarà ofegar a les seves costes? Per a molts informadors aquests no són fets rellevants mentre puguin oferir al seu públic un culpable sense despatx ni càrrec, un nom i una família concretes que facin oblidar les barbaritats i crims que es cometen des dels estaments oficials.