El procés real

Això no va de Cata­lu­nya, ni, encara menys, de democràcia; això és un procés revo­lu­ci­o­nari de manual. I ara ve la fase en què els mode­rats són des­ban­cats pels radi­cals. Els mode­rats, o sim­ple­ment pru­dents, que veuen a venir el dal­ta­baix i no saben com recon­duir la situ­ació, enfront dels radi­cals, sem­pre par­ti­da­ris del part amb dolor, que veuen la pau social com el pri­mer ene­mic a aba­tre. Tan­tes grans empre­ses que han tras­lla­dat la seu social o fis­cal fora de Cata­lu­nya: n’hi ha que no ho ente­nen com un fet lamen­ta­ble, sinó que for­mava part del pla; ara sem­bla que es tracta que se’n vagin també les peti­tes. Impe­dir la lliure cir­cu­lació, obs­ta­cu­lit­zar el comerç, espan­tar els turis­tes, i des­mo­ti­var con­gres­sos i con­ven­ci­ons no té res a veure amb el con­cepte busi­ness fri­endly, que tan impor­tant sem­blava fa un parell d’elec­ci­ons, però alguns ja ho duien de cap. Els matei­xos que ens volen fer creure que una vaga gene­ral inde­fi­nida, con­vo­cada per un sin­di­cat ins­tru­men­tal, ens por­tarà a la fi glo­ri­osa de la Història. Si no queda ningú que gosi obrir la boca davant els qui tenen el propòsit deci­dit de para­lit­zar el país, un cop més la majo­ria bon­ho­mi­osa, i una mica massa ingènua, que­darà segres­tada per la mino­ria incendiària. Els mode­rats, en un procés revo­lu­ci­o­nari, sem­pre cre­uen, de bon començament, que són els més espa­vi­lats i que sabran atu­rar els radi­cals quan con­vin­gui, i sem­pre passa el con­trari, que són les pri­me­res vícti­mes dels des­bor­da­ments. Tant pen­sar en la bon­dat de la causa, no s’ado­nen de les con­seqüències dels seus movi­ments fins que ja és massa tard.