Omplim els CDR

Plantar-se darrere una pancarta en protesta per la visita del Rei. Bloquejar els accessos a una estació de tren o una via de l’AVE. Encadenar-se davant el Tribunal Suprem de Justícia de Catalunya. Omplir les grades del Camp Nou de globus de color groc. Tallar carreteres. Aixecar les barreres dels peatges. Fer a peu el trajecte entre dos pobles i anar cridant “llibertat”. Penjar llaços grocs a les branques dels arbres. Organitzar cercaviles, dinars i concerts. Cremar pneumàtics. Encadenar 155 ampolles de lleixiu, de color groc, i penjar una pancarta on es llegia “Netegem la justícia”. Omplir de gent la plaça Sant Jaume de Barcelona. Omplir de gent places de la Vila d’arreu del país. Omplir els carrers de gent. Liderar sonores cassolades. Desplaçar-se a Múrcia per tendir la mà als veïns que protesten contra l’aixecament d’un mur. Aquestes són algunes de les accions que se’ls coneix als Comitès de Defensa de la República, organitzacions ciutadanes que pivoten sobre l’estratègia del pacifisme i la no-violència. Hi ha vandalisme en alguns d’aquests actes? Podria ser, tot i que es poden comptar amb els dits d’una mà. Hi ha rebel·lió i terrorisme? Ni fent-los un vestit a mida i interessat, Codi Penal en mà, es pot pretendre que algú es cregui que els CDR tenen ni una mínima semblança a un comando violent. Banalitzar la violència en un estat que conserva les cicatrius del terrorisme d’ETA i d’Estat Islàmic només pot ser propi de gent molt miserable. Davant d’això, només ens queda omplir de voluntaris els CDR.