L’1-O marca el camí

L’Estat espanyol viu un important retrocés en les llibertats, tant individuals com col·lectives. O potser no, potser, simplement, les ànsies de llibertat, i de democràcia, del poble català, han fet que les elits extractives que controlen, des de la dictadura de Franco, l’Estat espanyol –amb la connivència, durant molts i molts anys, de la burgesia catalana– hagin vist el seu poder en dubte i hagin posat en marxa un episodi de repressió, de por, comparable al que han usat en altres períodes de la història. En tot cas, les condemnes penals a rapers, a tuitaires, els atestats convertint en delicte coses tan greus com tenir a casa una careta de Jordi Sànchez, acusar de rebel·lió qui malda per complir el programa electoral amb què va guanyar unes eleccions, el retorn als presos polítics, són només uns exemples d’aquest retrocés en les llibertats fonamentals.

El que és una evidència és que aquesta repressió no s’aturarà. El mateix cap de l’Estat, el rei, la va avalar i impulsar en el seu discurs del 3-0.L’a por ellos policial es va convertir en un a por ellos per terra, mar i aire. Tot s’hi val i si l’alcalde de Verges denuncia que han punxat les rodes a mig poble en represàlia, com tota la resta, a l’èxit de l’1-O, ell és el que és investigat per un “delicte d’odi a la nació espanyola”. Si els aficionats del Barça van a les finals de copa amb la intenció de xiular l’himne i el rei, si els habitants de molts pobles marxen del bar on estaven fent el tallat quan hi entra la parella de la Guàrdia Civil, etcètera, potser caldria parar-se cinc minuts a pensar el perquè de tot plegat.

Però això no passarà i la repressió i el retrocés en les llibertats continuarà. I els ciutadans de l’Estat espanyol seran els que en patiran les pitjors conseqüències. Catalunya és un banc de proves. I els catalans ja tenen clar que si abaixen el cap, els esclafaran. I no ho faran. Els poders de l’Estat no han entès que l’1-O marca un punt de no retorn; la violència gratuïta contra gent indefensa no serà oblidada. Mai. Es tardarà més o menys, serà amb independència o amb una altra fórmula, però Catalunya farà el seu camí, el que decideixin els seus ciutadans. Bona diada de Sant Jordi a tothom.