Opinió

Vuits i nous

Correctors

“Reclamen que el seu nom figuri en els crèdits dels llibres

La presentació fa uns dies del llibre d’Enric Gomà Control de plagues; 92 paraules catalanes per fumigar va reunir uns quants correctors de textos. Un va proposar que el nom dels que fan aquesta feina sortís als crèdits dels llibres. Fins i tot a la portada, com ara passa amb molts traductors. Em vaig alarmar una mica: tan malament escriuen els escriptors que els que els revisen l’ortografia, la sintaxi o la puntuació hagin de reclamar un lloc equiparable al dels traductors o dels mateixos autors? Eduard Artells, venerable i molt fabrià corrector dels anys cinquanta i seixanta, un cop va haver acabat de revisar Onades sobre una roca deserta va exclamar exhaust: “No escriuré mai més una novel·la de Terenci Moix.” Ens trobem en aquesta situació? Ens hi devem aproximar perquè el corrector que havia proposat la idea va afegir: “S’imaginen que a la portada d’un llibre no sortís el nom de l’autor?” Màrius Serra, que també hi era present, va reaccionar ràpid: “Ens faríem creus dels autors de llibres que no firmen ni a la portada ni enlloc.” Un dia em vaig trobar un amic escriptor, molt erudit. Li vaig dir que havia sentit que era l’autor real del llibre d’èxit d’un escriptor famós. Em va confiar: “No és veritat, però em va bé que es digui; fes-ho córrer.” El meu amic, que de tant en tant publica un llibre amb el seu nom, es fa un souet exercint d’escriptor a compte d’altri. De negre, en definitiva.

Hi ha una altra cosa que m’intriga, i l’endemà de Sant Jordi, més. Molts llibres, principalment novel·les que han obtingut un premi, surten simultàniament en català i castellà. No sé mai quina és la versió original i quina la traducció. No me’n refio ni després de llegir les bases del premi. Jordi Amat acaba de presentar la versió castellana d’El llarg procés, un assaig polèmic fa uns tres anys. Fent ell mateix la traducció s’ha adonat que hi havia continguts de l’original que no li agradaven i li ha sortit un llibre gairebé nou. Qui fa les traduccions de les novel·les premiades, cap a un idioma o un altre? El nom no surt enlloc. Els mateixos autors? Una màquina? Amat em diu que escriu en català els articles que publica a La Vanguardia. Després els passa per la màquina i obté la versió castellana. “Sempre la reviso, i mai no és igual que l’original.” Algú s’ha entretingut a comparar la versió catalana d’una novel·la amb la castellana, o viceversa? Potser en Pol no es casa amb l’Anna sinó que a última hora renyeixen. En tot cas, admiració plena per als autors que tradueixen els propis textos i dominen amb tanta solvència el català i el castellà. Són mereixedors indistints del Pla i el Nadal, el Ramon Llull i el Planeta, el Premi d’Honor i el Cervantes. Jo no sabria ni traduir aquest article. El corrector hauria de firmar amb mi, amb foto i tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia