El Maig francès i el català

Fa cinquanta anys del Maig francès o Maig del 68. Tot va passar a París i encara ressonen els fets com a punt d’inflexió social, cultural i moral en la història mundial. S’ha escrit molta literatura, cançons, històries d’uns fets que es van iniciar quan es van produir una sèrie de vagues estudiantils en nombroses universitats i instituts de París seguides d’enfrontaments amb la universitat i la policia. Els estudiants protestaven contra el capitalisme, el consumisme, l’imperialisme americà i les institucions tradicionals de l’establishment. Molts dels manifestants van assumir causes d’esquerres, com el comunisme, el rebuig a la guerra del Vietnam, l’anarquisme, etc. D’altres veien els fets com una gran oportunitat de canviar la “vella” societat, d’anar en contra la “casta” en paraules actuals de Pablo Iglesias de Podem. La casta a Espanya i en el dia a dia del segle XXI ha acabat passant sense gaire pena ni glòria tot i els comportaments de determinats personatges. Les intencions del Maig francès van esdevenir un decàleg per canviar molts aspectes socials, com els mètodes educatius i la llibertat sexual. Les protestes van alimentar un potent moviment artístic amb cançons, pòsters i eslògans que encara avui són vigents i recordats quan es parla de París. “Quan París fa un esternut, tot Europa es constipa”...

En algun moment del procés sobiranista, l’onada independentista ha estat assimilada al Maig francès del 68. Salvant les distàncies i les èpoques es poden comparar alguns instants semblants encara que amb resultats molt diferents. La comparació està en els moments d’il·lusió col·lectiva. Encara avui és fàcil conèixer persones que ho van viure en primera persona i recorden la seva il·lusió sincera i profunda d’aquell mes de maig que es va allargar un parell de mesos. Malgrat que la il·lusió es va esfumar en comprovar com s’havien torçat les coses. El Maig francès va tenir sempre data de caducitat. El procés no en té. Malgrat tots els esdeveniments puntuals és un procés que cada dia sembla més llarg...