Full de ruta
El patrimoni no es toca
En un minúscul lavabo que hi ha en un bar musical de la Part Alta de Tarragona s’hi conserven restes romanes. Aquest bar ocupa el que fa dos mil anys era el gran circ de Tàrraco, aquell espai amb capacitat per a més de 20.000 persones on s’hi celebraven les curses de cavalls, de les bigues i les quadrigues. L’any 2000, quan Tarragona feia temps que intentava que la Unesco declarés la ciutat patrimoni mundial, va haver-hi un fet que va ser determinant per obtenir la distinció: un dia, els representants de la Unesco havien visitat la ciutat acompanyats dels arqueòlegs i dels polítics que els havien de cantar les excel·lències del patrimoni romà. Els van ensenyar els grans monuments de Tàrraco i els van explicar les grans actuacions de reforma fetes o encara per fer. Al vespre, van decidir tancar la jornada intensa amb un cert relaxament en aquell bar musical. Allà, en anar al lavabo, van quedar astorats, diuen els que els acompanyaven, en veure que les restes romanes romanien immenses, encara, en aquella petitíssima latrina moderna. En aquell lloc mundà es van acabar de convèncer que poques ciutats com Tarragona tenen tan integrat en el seu tramat urbanístic i arquitectònic actual les restes antigues. Però la convivència entre el patrimoni romà i l’evolució de la ciutat moderna no ha estat fàcil. I les decisions que s’han pres per a la conservació i la restauració d’alguns dels monuments no han estat sempre encertades. I menys en els darrers anys. Ja vam dir que la intervenció que s’està duent a terme a la plaça dels Sedassos, on l’Ajuntament ha decidit cobrir amb planxes de ferro les graderies del circ, ha estat força discutida pels especialistes i pels mateixos tarragonins, que no entenen com es poden tapar les graderies romanes. Però fa uns dies el monument va aparèixer amb un gran grafit que en criticava la reforma. I això no beneficia ningú. El vandalisme és la pitjor manera per fer arribar les queixes al consistori i fer evident la protesta.