República i cohesió social

Les properes eleccions municipals a Catalunya fa l’efecte que deixaran un panorama força diferent al que hem estat acostumats fins avui. Si bé és cert que les tendències que marquen les enquestes a nivell estatal no s’han d’aplicar de forma directe al que pugui passar a molts municipis, no és menys cert que ens marquen unes dinàmiques que poden influir (i molt) en els resultats de les grans àrees metropolitanes del país. En aquest sentit, no tinc cap mena de dubte que en aquestes futures municipals començarem a veure ajuntaments pintats de taronja, per molt que això sigui un cop al ventre a l’independentisme més arrauxat. Ciutadans començarà a encarar una etapa de maduresa en política municipal, que fins ara no havia experimentat, mentre que els partits republicans hauran de combatre noves narratives, també, als consistoris.

De fet, plantejo un escenari com aquest perquè, malauradament, hi ha qui ha sabut fer el joc als d’Albert Rivera i començar a dibuixar un país en conflicte ideal per a formacions polítiques que saben moure’s en l’era de la postveritat i tenen traça en el negoci de les veritats interessades. Diaris pensats a Madrid o encotillats pel règim del 78, espais de televisió que abracen el populisme o una bona colla de barons que, amb els seus missatges apocalíptics sobre el futur d’Espanya, no fan res més que fer de comparsa a qui ja han encimbellat com el nou Macron espanyol. La culminació: la manera com s’ha criminalitzat el color groc i s’ha començat a demanar “neutralitat” a l’espai públic. Una bajanada si hi posem perspectiva, si entenem que l’espai públic per se és precisament un reflex de la realitat política i la diversitat del país: des de l’urbanisme, l’arquitectura o l’street art. Però les candidatures locals de Ciutadans arribaran a les municipals abraçant la narrativa del conflicte, parlant de trencaments i sabedores que en les darreres eleccions autonòmiques no només van anar a caçar vots entre els guardians de l’Íbex-35, sinó als barris populars de l’àrea metropolitana. L’interclassisme de Ciutadans apareix com un atribut d’aquesta formació a bona part de les enquestes que s’han publicat: prop del 27% de votants es consideren de classe alta, mentre que una xifra propera (21%) s’atribueixen al proletariat.

Així doncs, què vol dir fer República des dels municipis? Parlar de la República des de la plaça de Sant Jaume podria semblar, fins i tot, fàcil. Barcelona, com a capital republicana, haurà de tenir un paper essencial a l’hora d’estructurar estratègies paradiplomàtiques per a legitimar el moviment independentista a nivell internacional. L’alcalde o alcaldessa de Barcelona pot tenir les portes obertes per parlar a qualsevol fòrum global. La marca Barcelona ha de ser ambaixadora de la República, a la vegada que ha d’atraure turisme, talent i inversions per a fer de la capital el motor econòmic d’un nou país. Però, quan parlem de fer República des dels municipis crec que apel·lem a un aspecte molt més transversal, social, i que interpel·la tots i cadascun dels ajuntaments del país: construir un nou país significa trencar la narrativa de la divisió que alguns, irresponsablement, han volgut imposar. I, aquí, hi trobem la gestió que es faci de la capital, però també dels 947 municipis restants. Més, si tenim en compte que d’aquests, més de 700 s’havien compromès amb la celebració del referèndum, amb la democràcia.

En les futures municipals, les polítiques de cohesió social esdevenen un vector clau per avançar en la construcció d’una nova Catalunya-Estat. Amb les singularitats de cada municipi, les seves casuístiques particulars, els nous ajuntaments republicans s’haurien de focalitzar en la creació de benestar i la reducció de les desigualtats. Cadascun amb el seu enfocament ideològic –més liberal o més socialdemòcrata– però l’objectiu de la cohesió social, en un moment que el principal candidat a La Moncloa atia el foc de la divisió des del neolerrouxisme, hauria d’interpel·lar tots els republicans. Mentre uns treballessin la narrativa del conflicte ètnic, d’altres haurien de d’assumir la diversitat com a motor de progrés econòmic i social.

Perquè, en tenen cap dubte que fins i tot als micropobles d’aquest país on Ciutadans pugui fer llista hi haurà qui parlarà de trencament abans que de crear riquesa i benestar? En tenen cap dubte que el seu argumentari es transmetrà jeràrquicament, top-down, del headquaters de Barcelona a tots els racons del Principat? No oblidem que en política municipal encara estan verds, i això és el principal avantatge (si es juga estratègicament) per als qui avui ja han esdevingut els principals baluards de la República: els nostres alcaldes i alcaldesses republicans.