El nou govern

Després de set mesos torna a haver-hi govern al Palau de la Generalitat i amb el que ha caigut i està caient és tot un èxit. A finals dels anys setanta la ciutadania demanava a Catalunya: “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Ara, després d’haver passat més de quaranta anys, la llibertat només la podem suposar, l’amnistia o indult ara mateix no és possible i no n’hi pot haver fins que hi hagi una sentència ferma dels polítics que són a la presó. Pel que fa a l’Estatut d’autonomia, es podrà recuperar quan el govern espanyol elimini del tot la imposició de l’article 155. Davant d’aquest panorama i tot esperant que el president Torra expliqui les seves intencions aquest dimecres al Parlament de Catalunya, ara mateix és tot un èxit que hi hagi un govern efectiu i que Torra, encara que amb disgust, hagi pogut prescindir de presos i exiliats per superar el veto. Un tema que serà sempre present al llarg de la legislatura.

En una situació política normal seria difícil classificar el nou govern de la Generalitat. Govern tècnic, polític, transversal, provisional, etcètera. En la situació que es viu el nou executiu es pot qualificar com a govern de transició en espera d’una definició política més clara a Catalunya i Espanya que doni uns objectius i terminis que a la força passen tard o d’hora per una consulta permesa per Espanya a Catalunya sobre el futur català lluny del que han significat el 9-N i l’1-0.

Totes les persones que formaran l’actual govern català, amb més o menys experiència executiva, són ciutadans preparats que no tenen per objectiu desobeir. Tot apunta que seran consellers que no desobeiran les lleis actuals. Que, dia a dia, insistiran força a recuperar el procés, a alliberar els presos i els exiliats. Però sense desobeir. Un govern que ha de tenir clar que el quaranta-nou per cent de l’independentisme no és suficient i que allò més important per ampliar-lo és una bona gestió de cada departament.