El patró

El primer cop vam pensar que potser, i només potser, era una casualitat. Una coincidència, sense més. Però es tracta d’un patró que s’ha anat repetint els darrers mesos: cada cop que s’espera una novetat judicial important a l’Estat espanyol, hi ha un escorcoll o una detenció relacionada amb el procés independentista. Dels molts exemples, tres. El 24 de gener l’admissió del popular Ricardo Costa que el partit es finançava amb diner negre a València va anar en paral·lel als registres que la Guàrdia Civil va fer a les seus d’Òmnium Cultural i de l’ANC a la recerca de correus sobre l’1-O. La unitat de delinqüència econòmica de la Policía Nacional i la fiscalia anticorrupció entraven a la Diputació de Barcelona en una macrooperació contra el desviament de fons el 24 de maig, dia que es feia pública la sentència de la primera època de la trama Gürtel. I l’últim cas, ahir. El Suprem feia pública la resolució del recurs de cassació del cas Nóos en el mateix moment en què una nova operació policial portava a registrar, un cop més, la seu del Departament d’Economia, el CTTI i Mediapro.

No hi ha prou escorcolls per dissimular que el Suprem ha rebaixat en cinc mesos la condemna a Iñaki Urdangarin, cunyat reial que, tot i això, queda a les portes d’ingressar a la presó. Com tampoc n’hi havia per a la sentència que condemna el PP per corrupció. Descobert el fangar, no hi ha qui el tapi.