Ahir, avui, demà

Ja ho ha vist, no? Era tan fàcil...! Només calia sumar dos i dos per fer fora del govern en Rajoy i els seus còmplices.

–Home, tan fàcil... – goso dir–. Han calgut uns mesos molt llargs després de les darreres eleccions.

–Perquè, com ja hauria de saber, sumar és fàcil quan es tenen ganes de saber el resultat. I els socialistes no volien saber-lo abans d’hora. O es pensa que els que manen podien permetre que un home nouvingut i perillós com en Pedro Sánchez fes la suma i esdevingués president? Ja ho va veure. Cop de puny sobre la taula i al carrer.

–Aigua passada. Consulta a la militància i altre cop a la direcció del partit.

–Sí. A la direcció sí; però sense dret a sumar. Podia tenir vots per a una moció de censura però no la feia. La hi deixaven fer. Primer havia de demostrar que era de fiar, que no seria un traïdor a la pàtria, que era un espanyol de soca-rel, sense fissures. Com que és un home de sort, el tren va passar just quan calia. Ell, que havia cantat allò de la nació de nacions tan subversiu en hores baixes, es troba amb un article 155 per aprovar al Senat. Si ets un partit de govern s’ha de fer costat a l’Estat quan toquen la trompeta. Aquell 155 va ser el passaport, l’aval, que necessitava Pedro Sánchez per ser president. Ja podia sumar.

–I ho va fer. 180 vots contra Rajoy aprofitant el pas esperat de la sentència del cas Gürtel. Ja és a la Moncloa. Queden dos anys de legislatura. I els vol aprofitar. Què farà?

–Si sap derogar la reforma laboral... Si desactiva la llei mordassa.... Si resol el problema territorial... Si...

–Res no farà, si té una mica de seny. O poca cosa. El PSOE el que ha de fer és guanyar les pròximes eleccions. I no les guanyarà si s’embranca a resoldre tots els problemes que ha creat o deixat podrir el PP. Li creixerien els enemics per totes bandes.

–Però si no fa res...

–Ha d’actuar de manera que pensem que ho pot resoldre tot, que té la solució de tot, que sap la manera de sortir de la crisi econòmica apujant els sous sense enfonsar les empreses de l’Íbex, que farà contens els catalans que estan cansats de pagar la corrupció i el mal govern sense deixar de cobrar-los la injusta taxa que necessita per subvencionar el vot andalús, que respectarà tots els drets democràtics ciutadans sense limitar la incontinència autoritària de jutges, militars i policies, que...

–Tot això és impossible.

–Naturalment. No ho farà. Només deixarà que ens creiem que sap com fer-ho.

–I els presos?

–Miri, si tenim la sort que cau una sentència alemanya favorable –cosa ben previsible– potser cridaran el fiscal general i li diran que ja està bé de fer el ridícul. Potser es podria arxivar alguna de les causes que tenen la nostra gent a la presó i a l’exili. Ja seria molt.

–Que déu l’escolti.