L’Archipel, ‘scène nationale’ de Perpinyà

“Torno a França, torno a l’Europa de la cultura, on vaig formar-me. La meva terra és Europa. I ara més que mai. On hi ha teatre públic de veritat, amb recursos suficients perquè l’art no sigui només un element d’exhibició, o una manera de guanyar-se la vida, sinó que exerceixi l’educació al servei del ciutadà, i una arma d’integració i de cohesió social.” Paraules de Borja Sitjà quan va deixar de dirigir el Teatre Romea de Barcelona, en guanyar el concurs per portar el Théâtre L’Archipel de Perpinyà, acabada la temporada 2016. Substituïa Domènec Reixach, que n’havia estat director des de la inauguració de l’equipament l’any 2011.

Acabo de rebre un llibret de 132 pàgines, profusament il·lustrat, amb el programa de l’Archipel per a la temporada 2018/2019. Ja ho tenen tot contractat i anunciat, fins al juny de l’any vinent! Teatre, dansa, músiques clàssiques i contemporànies, circ, òpera, i audicions per al públic jove. Tot lligat i a punt! El contingut del programa es impressionant: les millors companyies actuaran a Perpinyà, a seixanta quilòmetres de Girona! Una mostra: només per al “teatre jove” –fins a 26 anys– esperen vint-i-cinc mil espectadors!

És inevitable veient tanta activitat, pensar en el Teatre del Canal, instal·lat a Salt, en un cantó de l’antiga Coma Cros –per la poca trempera de les autoritats gironines, que se’l varen deixar prendre– que en el moment de la seva invenció havia de ser l’equivalent a l’Archipel a les comarques gironines. Els dos projectes varen rebre copioses ajudes de la Unió Europea, perquè s’esperava un constant intercanvi: els de la Catalunya del Nord vindrien sovint aquí, i nosaltres presentaríem espectacles allà. Era una fórmula europea per ajudar a l’acostament de dos pobles, separats ignominiosament des de fa segles. Però a Perpinyà s’han cansat d’esperar-nos i tiren pel dret amb la seva programació.

A El Canal immediatament van sorgir dificultats del tot previsibles: falta de pressupost per a una programació continuada, i per al manteniment actiu de la sala. Actuacions esporàdiques i prou. És important rellegir el paràgraf transcrit de Borja Sitjà. Aquí les autoritats –que dominen les finances– només van a un teatre quan han de fer el paperot i entregar premis. Per a ells, la cultura és un adorn. Aquí, el Teatre Municipal, La Planeta, Temporada Alta, i altres escenaris i programes, malden amb dificultats per sobreviure, assetjats per auditories, controls, i plens d’inquisicions fiscals, mentre que les imprescindibles ajudes arriben tard i amb comptagotes. Només l’entusiasme dels seus responsables fa que encara continuïn vius!

Perpinyà no és tan lluny. Val la pena aconseguir un programa i encarregar entrades, des d’ara fins al juny del 2019!