Parades al pont de Pedra

En l’època que Joaquim Nadal ocupava l’alcaldia de Girona, i la ciutat despertava de la dictadura, s’experimentava una profunda transformació de tot l’entorn urbà, amb el pla del barri antic i tantes altres iniciatives que havien de convertir l’entorn de la postguerra en un ensomni atractiu i adequat. Hi ajudava –val a dir-ho– el ressorgiment dels negocis particulars promocionals, i la disposició privada per entrar-hi, així com una certa permissivitat legal que facilitava avançar sense gaires dificultats. Llavors els periodistes i escriptors somiàvem convertir-ho tot en un conjunt bell i harmoniós. Trobaríem documents que ja la comparaven a la ciutat italiana de Florència, amb el seu riu Arno, la catedral, la Piazza del Duomo, la Piazza de la Signoria, i sobretot, el Ponte Vecchio, amb les seves botigues de regals. Salvant les distàncies, Girona s’ensonyava i emmirallava en aquella vella i romàntica ciutat. El pont de Pedra és la columna dorsal de Girona. Presideix el curs ciutadà des de fa més de cent cinquanta anys. La seva estructura segura, i la seva corba suau resulta pas obligat entre el barri antic i la nova –ara ja no tan nova– ciutat. Molts hi passem quatre vegades al dia, anant i venint de casa a les diferents activitats. Si ho comptem per tres-cents dies hàbils resultarien unes mil dues-centes caminades anuals pel seu empedrat. La vista sobre les cases i els campanars ajuda i dona moral, tal com va assenyalar Joaquim Ruyra.

I des de fa molts anys, els caps de setmana i en les festivitats, a la part esquerra del pont s’hi instal·len parades d’artesans que ofereixen silenciosament les seves variades creacions. Queda lliure l’altre costat, que té les vistes sobre Girona. Sempre m’ha admirat aquella gent que hi para. Penso que, en el clos humil de casa seva, han treballat manualment i sense mirar hores, elaborant petites meravelles, que atrauen per la forma i coloraines als passavolants del pont. Els artesans suporten estoicament el fred, el vent, la pluja i la calor de les diferents estacions de l’any, i han de tenir cura que les parades estiguin obertes en temps adequat. Durant la nit, han de llogar un vigilant que es passa les intempestives hores nocturnes procurant que les mercaderies que són a les tendes no sofreixin cap mal. Però ara una regidora de l’Ajuntament els en vol fer fora, perquè diu que “allà hi passen moltes coses”, que és igual que no dir res. La falta total de tacte i d’humanitat esdevé molt clara. No s’estan de raons. Volen convocar “un concurs” –a veure qui en dona més– i engegar-los a una altra part. Girona no serà mai Florència, ni el pont de Pedra el Ponte Vecchio dels nostres somnis juvenils!

Estaria bé que la ciutadania els donés suport. S’ho mereixen!