Guanyar temps

Les diferències d’estratègia són evidents en l’independentisme. És lògic repensar per separat com assolir la República, després del desenllaç de l’1-O. El moment excepcional ha dut a fer governs plegats i fins i tot va fer concórrer els partits a les eleccions plegats. Però l’escenari canvia i les prioritats de cadascú, també. A cada pas, es posa en evidencia la divisió entre JxCat i ERC, a l’hora d’entomar la pressió judicial, gestionar l’estatus dels diputats suspesos, relacionar-se amb els partits espanyols, i els del 155, negociar amb fiscalia, participar o no en les noves plataformes del sobiranisme... El d’ahir és un episodi més i passatger que no els va importar fer evident ni públic.

“Ens ha costat Déu i ajuda, arribar fins aquí”, canten els Manel. ERC i el PDeCat i, sobretot, JxCAT, discrepen força de com continuar el procés. No haurien d’oblidar un parell de qüestions: l’atzucac i el bloqueig institucional ens l’ha generat el 155, el govern de l’Estat i el Suprem, per tal que l’independentisme es baralli internament. I alhora, mantenir el desacord no reduirà el sentiment independentista de més de dos milions de catalans. El que sí que passa i és legítim, és que una part del sobiranisme busqui altres vies per canalitzar l’anhel. Les plataformes de primàries en són un exemple. No és casualitat, tampoc, que la topada arribi la setmana que es presenta la Crida per la República i hi ha l’assemblea del PDeCAT. De moment, tots dos partits guanyen temps i traslladen la recerca de la solució a la suspensió al setembre, encara que els impliqui augmentar la tibantor mútua.

Potser Llarena també assumeix el descrèdit i en lloc d’extradir Puigdemont es limita a elevar una queixa o demanar empar al Tribunal Europeu de Justícia, per la negativa d’Alemanya a admetre el delicte de rebel·lió que l’Estat sí que li imputa. Tot i que el Suprem accelera el judici als processats, potser sense voler, les parts semblen donar temps a Pedro Sánchez a concretar l’oferta per a Catalunya. És clar que la cançó acaba amb un “...m’espanto, no es cansés de mi”.