Persona comunitària

El terme persona comunitària fa referència a l’àmbit subjectiu i de les vivències, a la personalitat d’una comunitat o poble. Persona comunitària és el conjunt de persones, autoconscients i amb contradiccions internes, que viuen unides voluntàriament, de forma creativa i no de forma mecànica o inert. Parlar de persona individual i persona col·lectiva és parlar de vida, de vivències pròpies, emancipació, sobirania, independència; o de dominació (poder), de sotmetiment (opressió, repressió). També d’autoconsciència, d’autoestima o d’autoodi. De deliberació, llibertat, lliure albir, elecció, decisió. De creativitat, i de contradicció. De personalitat i de persona col·lectiva, de grup, de colla, de nosaltres, de vosaltres i d’ells.

En el model Globalium de Lluís Maria Xirinacs, la persona es troba en el cor de les vivències subjectives (íntimes i enigmàtiques) en oposició a les estructures (objectives i paradigmàtiques). La comunitat necessita organització, lleis, institucions, cos social (estructures objectives) i voluntat, consciència, responsabilitat, capacitat d’elecció i felicitat social (vivències subjectives). Tant la personalitat individual com la col·lectiva es fonamenten en l’amor propi, moral alta, optimisme, entusiasme i “voluntat de poder”.

El Poble mai va un pas enrere. Fa cap al lloc oportú en el moment oportú i segons esdevenen les coses, sense menester líders. Els únics protagonistes som nosaltres: el poble. No murmurem, ens organitzem, des del veïnat, barri, poble, comarca, en múltiples assemblees populars i lliures per a la independència. Mòbil en mà, esdevenim actiu participant de totes les decisions importants que afecten la nostra vida col·lectiva. Ben organitzats amb tot el dret del món, discutim tot allò que ens afecta, i resolem tot allò que és al nostre abast. Som la malla, imprescindible que ha d’aguantar l’embat diari cap a la llibertat personal i col·lectiva.

En el concert de les comunitats humanes de la Terra, drets i deures les igualen i agermanen, en canvi, la personalitat singular, misteriosa i transcendent de cadascuna les fa totes diferents, sorprenents, imprevisibles, històriques, no mecàniques, subjectes vivents, enigmes indesxifrables. Fora bell de veure l’eclosió de diferents caràcters, de diferents personalitats col·lectives. Diferents cultures, art, dret, festa, litúrgia, llengua, costums, economia, etc., tant a nivells baixos, llar o barri, com a nivells mitjans o alts, municipi, nació, civilització. Si cal protegir la diversitat d’espècies vivents del perill d’extinció, també cal protegir la diversitat de cultures de les comunitats humanes de tota mena, moltes d’elles també en perill d’extinció.