El dia de la marmota

Si algú s’ha fet la il·lusió que el canvi de govern a Espanya, Pedro Sánchez, el PSOE i la recuperació formal del diàleg entre La Moncloa i la Generalitat suposaran un avenç, per petit que sigui, en la resolució del problema polític de fons entre Catalunya i Espanya, aquest algú és l’únic animal que ensopega no dues sinó un nombre infinit de vegades amb la mateixa pedra. La qüestió és centenària i fàcil d’entendre i d’afrontar. Catalunya és un poble antic que té consciència d’ell mateix des de l’alta edat mitjana, que malgrat segles de dominació espanyola no ha deixat de ser, ni de pensar, ni de voler fer una cosa tan extraordinària com és viure la seva vida a la seva manera, amb les seves virtuts i defectes, segons les seves possibilitats, les seves capacitats i els seus valors. Se’n diu sobirania. I Espanya es nega a reconèixer Catalunya tal com és, ni tan sols a reconèixer-la com a individu, només com la part inseparable d’un tot i, per tant, definitivament unida, dependent i subordinada a aquest tot. Entendran que faci riure l’acusació de supremacisme venint d’Espanya. Però encara fa riure més que dels autors de la Loapa, el café para todos i el “nos hemos cepillado el Estatut” es pugui esperar la voluntat de ni tan sols millorar aquesta situació, bàsicament perquè ells han treballat sempre per mantenir-la costés el que costés. La comissió bilateral és un eufemisme del famós tu proposes i jo disposo. El govern de Pedro Sánchez vol exactament el mateix que el de Rajoy. Que despengem l’estelada, que ens oblidem del dret a l’autodeterminació i fins i tot de la nació, que acceptem d’una vegada per totes la pèrdua de la sobirania, que deixem de voler i demanar un referèndum, que deixem de veure foscor on ells diuen que hi ha llum, que no ens entestem a voler legislar i decidir sobre les nostres coses; o a voler pagar-nos les despeses amb els nostres diners; que pengem llaços vermells, blaus o taronges, si volem, però grocs no, perquè no hi ha presos i exiliats polítics, ni brutalitat policial, ni persecució judicial, ni kale borroka feixista, ni democràcia de baixa qualitat a Espanya. Volen simplement que demà ens llevem i tornem a parlar de beques, de Rodalies i de la disposició addicional tercera. Això volen.