Pomes i torrades

El primer dia del nou curs, la majoria de diaris publicaven una propaganda institucional del Departament d’Ensenyament que anunciava el primer dia del nou curs i animava la comunitat docent a tornar a les aules amb una energia renovada. Les etiquetes eren #tornemjunts i #escolacatalana i tot plegat (poca broma: una pàgina sencera!) es convertia en una declaració de bones intencions. Això sí. Amb alenada poètica. Encapçalava la publicitat un títol que, a primer cop d’ull, semblava la broma d’una publicació humorística. “Oda a la torrada”, deia, tot i que hi havia variants, com ara l’“Oda a la poma”. Ho llegies i no t’acabaves de creure que aquell invent tan estrambòtic, tan naïf, tan carrincló, fos l’anunci oficial de la Generalitat. I ho era. Algun crani privilegiat devia decidir que calia ser trencador i que, per impactar el personal, res com una barreja de poesia tova i un missatge encara més tou. “Apa aquí, els col·locarem una «Oda a la poma», ja veuràs com flipen!”.

Aquesta primera oda, la de la poma, parla d’un mite fals (¿el del paradís?) i després diu que “mai no s’ha vist al món real cap mestre que rebi una poma”. Home, no ho sé. Jo no seria capaç d’afirmar-ho amb tanta contundència. Però el mite resulta que no era el d’Adam i Eva sinó aquest: “Al bon mestre, l’alumne aquest regal li dona”. ¿Una poma? ¿Això és un mite? ¿Què tenen a veure la poma i el mestre? I continua: “¿I si els regalem una feliç tornada en comptes d’una poma?”. El nivell de bestiesa acumulada aquí ja és notable, però és que encara queda l’“Oda a la torrada”. S’hi parla d’una “mel dolça” (¿n’hi ha, d’amargues?) i de la torrada “sagrada” (¿sagrada? ¿saben què vol dir sagrada?) i escriuen coses com ara “la molt sagaç també és ben bona mullada!”). Els ciments de la llengua trontollen. A més, l’anunci reivindica la família nuclear i oblida que en el món d’avui hi ha diversitat, molta diversitat, i que no tots els nens tenen pare o mare, o en tenen dos, o no tenen avis ni res i estan a la intempèrie. Un despropòsit colossal, en resum. I molta pasta per a la torrada i la poma, això sí.