L’endemà

Que Junts per Catalunya i Esquerra recelaven malgrat compartir govern, ho sabíem perquè ve de lluny. Que eren capaços d’esberlar la majoria parlamentària que tant va costar aconseguir després de les eleccions forçades amb l’aplicació de l’article 155, les del 21-D, ho temíem. Dimarts es va confirmar. Que els grups que suporten l’executiu de la Generalitat perdessin set votacions no és menor, malgrat la cantarella que diu que les propostes de resolució del debat de política general difícilment s’acaben aplicant. Una derrota és una derrota. I, entre els textos que no van anar endavant, alguns de tan simbòlics com el que, transaccionat amb la CUP, demanava la reprovació de Felip VI i l’abolició de la monarquia, o un altre, també dels anticapitalistes, en què es refermava el dret de Catalunya a l’autodeterminació. Al final de la sessió, encaixades de mans protocol·làries i cares de circumstàncies.

No és un mal dia. El debat de política general, amb la polèmica per la suspensió dels diputats processats, ha marcat un punt d’inflexió en la relació de dos socis que no comparteixen l’estratègia de fons de cara al futur. Però que, en canvi, es mantenen a l’executiu amb un compromís d’estabilitat de Quim Torra i Pere Aragonès, com a mínim, fins a les sentències del judici de l’1-O. Tenint en compte que els advocats en situen l’inici al gener, pot convertir-se en una eternitat. Més ara que les forces de l’oposició tenen clar amb quines cartes juga cadascú.

L’endemà de la trencadissa regnava un ambient de resignació a la cambra catalana. Resistència fins a la propera topada?, era la pregunta en boca de molts. La situació és complexa. El jutge Llarena controla els moviments del Parlament, les forces independentistes tenen els líders a la presó o a l’exili i els partits autoanomenats constitucionalistes no estan disposats a posar-ho fàcil. Aquest és el panorama al qual s’enfronten les formacions sobiranistes. El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, els feia diumenge una crida a “estar a l’altura” i a “parlar clar”. Els ciutadans s’ho mereixen.