Un càrrec pendent

Josep Andreu, president del Port de Tarragona des de fa set anys, va renunciar al càrrec el 6 de juny passat. Fa 141 dies. Quasi cinc mesos. La decisió de deixar la presidència la va comunicar al conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, que feia vuit dies que havia estat designat per ocupar una conselleria que havia quedat buida per l’amarga presó de Josep Rull, el seu predecessor. Aquell mateix dia, el 6 de juny, Calvet havia escenificat ja el relleu al capdavant del Port de Barcelona, amb la nova presidenta, Mercè Conesa. Però a Tarragona ningú no va trucar a la porta de l’Autoritat Portuària, i Josep Andreu, que sempre ha sostingut que és gestor i no polític i que estava envoltat de rumors que el nou govern no el revalidaria en el càrrec per la seva poca identificació amb el PDeCAT, devia ensumar que els seus dies estaven comptats en aquesta butaca i va decidir plegar. Fa 141 dies. Aleshores van quedar amb el conseller que deixaria definitivament la presidència en dues o tres setmanes, per acabar de tancar algun projecte. I que al juliol ja tindríem nou president o presidenta del Port de Tarragona. Però encara ara Andreu ha de continuar allargant la seva provisionalitat. El conseller Calvet ha dit fa pocs dies que estan avaluant “els diferents perfils” i que abans no acabi l’any ja hi haurà substitut. Josep Poblet, president de la Diputació, és un dels noms que sonen (almenys fins fa uns dies, quan ell i Andreu van fer públiques les seves desavinences per la ubicació de la futura terminal de creuers). La reusenca Teresa Pallarès, exsubdelegada del govern espanyol a Tarragona pel PSC i actualment diputada per JxCat n’és una altra, de les possibles candidates. Però el cas és que el Port de Tarragona està des de fa gairebé cinc mesos funcionant amb el temps afegit i aquesta espera injustificada es fa agònica. I això que Andreu deixarà el càrrec amb la qualificació de bon gestor i amb unes bones xifres econòmiques que l’avalen.