Traieu-nos el morrió

La fosforescència dels titulars vinculats a les negociacions dels pressupostos estatal i català i a les tombarelles del procés ha impedit que el neó d’un altre titular brillés amb la lluentor que es mereix: la reforma de la llei de seguretat ciutadana. Hi ha lleis que premeditadament es bategen amb noms pensats per fer por. Lleis que la saviesa popular rebateja després amb paraules més adients. Va passar amb la famosa llei de la puntada a la porta del gens enyorat Corcuera i ha passat també amb aquesta del Partit Popular, que tots coneixem com a llei mordassa. Gràcies als equilibris que el PSOE necessita fer per mantenir-se en el govern, i gràcies a l’empenta de Podem i del PNB, s’acaba de posar damunt de la taula parlamentària el replantejament d’aquesta darrera llei amb tuf franquista. Només cal una ràpida repassada a alguns dels articles vigents per adonar-se de l’autèntic esperit repressor amb què els populars van idear la reforma i que, encara ara, converteixen en sancionables, entre d’altres, la no comunicació prèvia de les manifestacions pacífiques, la negativa a sotmetre’s a un escorcoll personal per part de la policia i l’enregistrament d’agents a la via pública. La crisi econòmica que va fer-nos més pobres i més porucs no ens hauria de fer també menys demòcrates, per això aquesta reconquesta social tramitada al Congrés dels Diputats és tan urgent. En un sistema de llibertats la policia també ha d’estar subjecte a la fiscalització de la llei i els ciutadans han de tenir suficients garanties contra els possibles excessos. L’actual normativa empara tot el contrari i atorga als cossos policials i als jutges més reaccionaris perilloses eines contra la dissidència democràtica. Que l’agenda política inclogui aquesta necessitat en uns temps en què es persegueix la crítica i es penalitza la discrepància és una bona notícia. Segurament una de les escasses bones notícies que darrerament ajunten en la mateixa frase llei i justícia.