Desprestigiada

Qualsevol desprestigi pot ser encara empitjorat, en el cas de la justícia de l’Estat espanyol. Després de les rebregades d’altres justícies europees pels intents d’extradició fallits dels líders independentistes, el Tribunal Europeu dels Drets Humans certifica allò que força gent creia: Otegi no va tenir un judici just, malgrat que contra els abertzales tot s’hi valia. L’independentisme comprova ara que la fiscalia del Suprem tergiversa els fets de l’1-O per inculpar dels pitjors delictes del Codi Penal. Ahir mateix, l’Audiencia Nacional tornava als jutjats ordinaris el cas de l’Adri i la Tamara, dos membres del CDR del Baix Llobregat a qui van trobar un pòster de Cuixart i unes cordes a casa, i han estat mesos investigats per terrorisme.

No cal recordar el galdós debat, votació i marxa enrere en la sentència sobre l’impost hipotecari de dimarts al vespre, en què els jutges del Suprem han passat la patata calenta al legislador, adduint que la llei no és prou clara. Igual d’inconcreta que quan van dictar la sentència. Els jutges s’emparen en “l’impacte social” per justificar la reinterpretació de la sentència. Unes conseqüències que obvien quan s’associa els presos polítics i les decisions que prenen sobre aquest col·lectiu, perquè llavors bé que recargolen la llei.

S’acusa sovint la justícia estatal d’irreal, pel fet que la lentitud a aplicar-se la fa incomprensible, tot i la imprescindible distància que cal prendre per jutjar. Però ara Europa i els mateixos ciutadans de l’Estat comencen a qüestionar si és prou justa. Hi ha manifestacions convocades davant del Suprem i protestes contra l’estament judicial. Partits polítics presents al Congrés dels Diputats, com Podem, criden a manifestar-se davant del Suprem. Què farà el tribunal? Els CDR que protestaven davant del TSJC els van detenir i investigar per desordres i obstrucció a la justícia. Sánchez admetia ahir que al Suprem li cal una “reflexió”. Força ciutadans de l’Estat ja han reflexionat que el que cal és una justícia més justa i superar “les regles del joc” que Lesmes argumenta per justificar la seva actuació.