L’habitatge a Girona

L’habitatge és ja un dels problemes que té la ciutat de Girona. Els símptomes són diversos, però després d’anys de negacions o dubtes, ara ja sembla innegable que l’accés a l’habitatge a la capital gironina és un problema polièdric amb diverses arestes a abordar. El govern de Girona des d’abans de l’estiu n’ha fet cavall de batalla i l’ha convertit en prioritat. A ningú se li escapa que això arriba a només uns mesos de les eleccions municipals, però també és cert que no vol arribar als comicis amb un reguitzell de bones paraules i bones intencions. En el ple d’ahir hi van portar un aval per a dos milions d’euros que han de servir per adquirir dues dotzenes de pisos. Uns habitatges que es destinaran en bona part al lloguer social, però també es volen destinar alguns pisos per a joves que es volen emancipar. No són pocs els que els anys abans de la crisi i de l’esclat de la bombolla immobiliària van haver de marxar de la capital. Els preus van pujar com mai s’havia pensat i els sous no permetien assolir el nivell que es requeria a Girona. Després de la crisi els problemes potser han canviat, però l’accés al primer habitatge o a un habitatge continua sent complicat. Amb sous que han anat baixant durant l’últim decenni i amb empreses aprofitant-se del model econòmic dels populars per fer davallar els sous amb la pretensió de garantir un lloc de treball, molts treballadors han quedat en el llindar de la pobresa. Ho alerten els sindicats des de fa temps. Dissabte veurem una altra aresta del problema, amb la reunió de tot un grup de ciutadans amb la voluntat de crear un sindicat de llogaters de la ciutat de Girona. És la visualització d’un problema segurament creixent. Girona té poc estoc de pisos per les necessitats reals. Ara veiem múltiples obres a la ciutat, però la majoria van dirigides a ciutadans adinerats que, cansats de viure aïllats en cases a la conurbació urbana gironina, ara volen gaudir de la centralitat i paguen preus d’or. Els pisos turístics o la presència de milers d’estudiants, així com l’atractiu que té la ciutat ara per als forans, han provocat un augment de preus i la cobejança d’uns quants torna a generar un embut per a milers de famílies, joves o persones amb recursos exigus per tenir un pis. És un problema complex i no té fàcil solució. Davant de problemes de persones estaria bé un gran acord que oblidés disputes polítiques.