Gegants al Montgrí

Acte de gran valor i emoció el d’aquest diumenge al matí al castell del Montgrí, on van pujar els gegants de Torroella –poca broma, la gesta– en homenatge a la convilatana empresonada a Figueres, la consellera Dolors Bassa. L’acte es va fer coincidint amb la celebració de l’aplec de Santa Caterina, diada fixada amb lletres grans al calendari de qualsevol torroellenc i que és punt de trobada de veïns i forasters al cor mateix del massís, al voltant de la centenària ermita que tan bé va descriure Víctor Català a Solitud.

Una cita ineludible per als torroellencs i a la qual no sol faltar la consellera i que aquest diumenge, com ja va passar l’any passat, va haver de viure tancada injustament –ho repetirem les vegades que faci falta– a la presó. Els torroellencs no oblidem Dolors Bassa. Evidentment que no. La vila empordanesa és plena de cartells i pancartes demanant-ne la llibertat i denunciant-ne l’inhumà calvari.

L’acte d’aquest diumenge dalt de l’emblemàtic castell del Montgrí, en un dia clar que permetia omplir-se del revitalitzant paisatge empordanès, va ser certament simbòlic i algú dirà que de ben poc haurà servit. Però, justament, a vegades, els simbolismes són la clau en un procés polític tan complex com el que estem vivint. I l’acte de diumenge va servir; oh, i tant que va servir! Per demostrar a tothom que a Torroella de Montgrí ningú s’oblida de la Dolors, malgrat els mesos transcorreguts, i que la gent és capaç de fer el que calgui per aconseguir la llibertat de la consellera. Com enfilar els centenaris gegants fins al cim.

Dins del castell es va llegir una carta de la Dolors. Emocionada, s’hi destil·lava la tristesa d’haver de viure tancada una data tan assenyalada com aquella. Tot i això, hi dominava la fermesa. El convenciment que el seu sacrifici no serà en va i que ben aviat la tornarem a veure caminar pel seu poble i pujar al castell. I que, sobretot, la podrem deixar de veure a través del maleït vidre de la presó figuerenca.