Opinió

Vuits i nous

Vaga de metges

“Els polítics hi són, també, per acompanyar la gent amb problemes

Tenim en vaga el personal sanitari de primera instància. Com que el govern està només programat per declarar o implementar la desdibuixada República i no per administrar els problemes de cada dia, que són problemes que cada dia l’agafen per sorpresa i com si no haguessin de ser possibles, la seva reacció pel drama que la vaga manifesta ha estat de “perfil baix”, per dir-ho misericordiosament. El president Torra no deu haver trobat entre els clàssics dels anys trenta un passatge que s’adigués amb la situació. El Departament de Salut ha pronunciat paraules evasives, almenys fins a l’hora d’escriure aquest article. El de Cultura n’ha emès unes quantes de les poesies que cada dia posa a disposició dels incondicionals però cap no es refereix ni metafòricament a la vaga. Ara és de metges. Demà serà de mestres, o de mossos, o de qualsevol sector del servei públic. Els exiliats a Bèlgica, que mantenen una autoritat si més no moral i que sempre són tan loquaços, tampoc han piulat o tuitejat res, i això que entre ells es troba un exconseller de Salut. La política ha d’acompanyar la gent: l’agent i la pacient. El portaveu de Junts per Catalunya ha carregat les culpes a “Madrid”, que no aporta diners. D’acord, i per això, com diu, aspirem a la independència. Però la Generalitat disposa de diners, de molts diners, i tot és qüestió de prioritzar-ne els usos. La sanitat, l’escola, la seguretat i el benestar general han de passar davant d’altres objectius. Les delegacions que la Generalitat obre a l’exterior, ¿com divulgaran d’entrada la sanitat de Catalunya, que havia estat “la millor del món”, si es troba depauperada? Entre els pacients que han anat als centres d’atenció i els han trobat aquesta setmana desatesos hi ha els que s’han incomodat, els que s’han resignat i els que han entès que el personal de la bata blanca els va a favor perquè lluita per atendre’ls millor. El govern n’és menys sensible? Estic indignat i se’m nota, perdonin. Ja m’agradaria conservar la flegma, parlar de mongetes del ganxet, del cafè o del difunt Bertolucci. “Yo sé bien que los hombres no lloran pero hoy no me pude aguantar”, deia una cançó, no sé si d’una sarsuela, que de petit sentia a la ràdio.

Criticar “els meus” dona raons i ales als adversaris? No passin ànsia: com que tenim una oposició només programada per enfrontar-se al govern independentista i “republicà”, la vaga també ha agafat de nou i balbucejant l’oposició. Estem ben desemparats. A més a més: jo amonesto “els meus” precisament perquè són “els meus”, i desitjo que es corregeixin. Ningú no renya els fills dels altres. Així no s’eixampla la base. Aquests administradors no convencen ningú de les bondats de la independència i la “República” que ens han de facilitar i governar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia