Keep calm
Càpsules de menjar
Noms propis capitals o episodis atzarosos que han fet evolucionar l’alimentació
L’editorial Librooks està especialitzada en llibres relacionats amb la cuina. Ha publicat, entre d’altres, el volum canònic sobre El Celler de Can Roca, una peça fantàstica que no solament és un compendi dels plats que han conformat la culinària d’un dels millors restaurants del món, sinó que invita el lector a endinsar-se en la seva filosofia, la seva història, la manera de ser i de treballar dels tres germans. Librooks també ha publicat llibres sobre els ganivets, sobre la pasta o sobre les espècies i, recentment, un homenatge dels germans Roca a la gastronomia escocesa. Un dels últims productes de la casa és una delícia que es titula Historia del comer, una recopilació concentrada de l’evolució de les menges, dels productes, de les tradicions, a partir de la visió dinàmica d’un estudi de disseny que es diu Papila. Hi veiem, en format d’icones que resumeixen els segles a partir d’una estilització del relat, des del naixement del foc fins a l’arribada de la cuina tecnoemocional i molecular. Des dels primers aliments que es recol·lecten, es planten o es cacen i es couen, fins a la invenció del pa o la salaó. Hi trobem, els menys iniciats, anècdotes o històries curioses, com ara el descobriment del sushi o la instal·lació del primer cafè, a Constantinoble, o l’aparició del foie a partir de l’observació egípcia de les oques. El cacau, la tomata, la mel que ajuda a la fertilitat entre els romans, la primera galeta o la idea del sandvitx, la implantació dels restaurants després de la Revolució Francesa, l’altra revolució (la de la Nouvelle Cuisine), o la irrupció del quètxup. Noms propis capitals o episodis atzarosos que han fet evolucionar (de la necessitat a l’art) l’alimentació dels humans. Des de l’aprofitament de la natura a la sofisticació de la cuina, amb l’arribada d’una època incerta on encara no sabem si en el futur menjarem com ara. Trobo que a l’edat mitjana hi ha mancances que s’haurien de corregir (com ara no citar el Sent Soví o el Llibre de Coch o l’Eiximenis), però el conjunt és prou notable. I distret. Càpsules que fan venir gana.
