El trasllat

Com que som a les portes de l’inici del judici de l’1-O i el jutge Manuel Marchena ja ha demanat al Ministeri de l’Interior que traslladi els presos polítics a Madrid aquest mateix mes, tinc la sensació que un dia d’aquests ens llevarem sentint a la ràdio que ja són a Madrid. Sembla, diuen alguns mitjans de la capital espanyola, que el trasllat es podria fer de nit i d’una sola tirada. No ho sé. El que sí sé és que no s’hauria d’assemblar en res al trasllat que van patir –i utilitzo el verb patir perquè deu ser el més escaient– per venir de Madrid. No sé si el recorden. La majoria d’ells van ser traslladats primer des de les seves presons al centre penitenciari de Valdemoro (que es veu que és la presó de Madrid des d’on s’organitzen els trasllats) i allà hi van fer nit; l’endemà van ser conduïts en furgoneta –aquella furgoneta gran de la Guàrdia Civil que tots tenim al cap– fins a la presó de Zuera, a Saragossa, on van torna a fer nit; i, finalment, l’endemà van ser traslladats de Zuera a Brians II, per anar després cap a les presons de destí. Un calvari, vaja. Tres dies per sis-cents quilòmetres. “Jo l’hauria fet diferent”, recordo que em va dir aleshores la consellera Capella en una entrevista a El Punt Avui TV. Confio que aquest cop serà diferent, que serà “porta a porta” i, com diu la mateixa ordre de Marchena, “en condicions que respectin la seva dignitat”. Ho esperem tots. Com esperem que el que vindrà després, el trasllat de la presó de Madrid al Suprem cada dia del judici, també ho sigui. I que no s’assembli en res al que Joaquim Forn relatava en el seu dietari sobre el trasllat des d’Estremera fins a l’Audiencia Nacional, el setembre de fa fos anys, quan ell i Rull hi van anar a declarar. “Infernal”, defineix Forn el trasllat en el dietari. “Els detesto com poques coses he detestat a la vida”, afegeix. “Emmanillat (...) en una furgoneta completament tancada, sense vistes a l’exterior. (...) Té una llum tènue i aquest matí hi feia un fred que pelava. Tant Rull com jo hem agafat una marejada bestial. Hem acabat fets una sopa.” No em sembla que hagi d’afegir res més.