Ells guanyen, tu perds

El gran triomf del sistema establert no és tan sols perpetuar-se en el temps, sinó aconseguir que fins i tot les revoltes l’acabin enfortint. Alumnes aplicats de la frase més famosa del príncep Salinas a l’immortal Guépard de Giuseppe Tomasi de Lampedusa, bancs i elèctriques han estrenat l’any confirmant que tot ha canviat perquè res no canviés. O, més ben dit, que a vegades val més no canviar si no és per garantir que no ho empitjorarem tot. El 2018 va acomiadar-se amb dues promeses buides: el control de la factura elèctrica que obliga tantes famílies a triar entre tremolar de fred o passar gana, i la supressió de l’impost hipotecari que feia més fondes les butxaques dels banquers i que els tribunals europeus, amb molt bon criteri, van sentenciar a mort. Ningú negarà que parlem de dues qüestions que afecten de ple, ja no el benestar, sinó la supervivència dels sectors més desfavorits de la nostre societat. Dos temes, vaja, ideals per a exhibir la qualitat humana de les persones que tenen el poder de prendre decisions tan sensibles. Desmuntat l’arbre de Nadal i endreçat fins l’any vinent el tió, ja hem vist per on se la refregaven, la qualitat humana, els responsables de fer una mica més complicada la vida dels assalariats. D’una banda, el preu de l’electricitat s’ha disparat en les primeres setmanes de gener gairebé un 40% en relació amb el mateix període de l’any passat, i això s’ha traduït en un fort increment del rebut de la llum del primer mes del 2019. És a dir, justament quan més falta fa l’energia, més car és accedir-hi. D’altra banda, l’augment dels interessos hipotecaris aplicats des de l’octubre passat ja s’està menjant els diners que els clients havien començat a estalviar amb l’eliminació de l’impost d’actes jurídics decretat pel govern estatal. Amb altres paraules, el sector financer s’ha refet de la sotragada i ha compensat, fins i tot superat, els nivells anteriors. Si ells guanyen, a tu ja saps què et toca.