Mirant l’ANC

Ha sorprès que l’ANC s’hagi posat a pri­mera línia per denun­ciar el govern de la Gene­ra­li­tat en enten­dre que no avança per fer efec­tiva la República, per més que a l’inici de la tar­dor ja hagués anun­ciat que posava deu­res al gabi­net de Quim Torra. L’Assem­blea reu­neix milers de ciu­ta­dans cons­ci­en­ci­ats i mobi­lit­zats però, fins ara, tots els governs for­mats a par­tir de majo­ries par­la­mentàries inde­pen­den­tis­tes havien estat el seu aliat i no el seu adver­sari. La raó d’aquest canvi només es pot atri­buir al ner­vi­o­sisme.

Pri­mer, perquè, després d’enar­dir els seus afi­li­ats amb la pre­pa­ració i cele­bració del referèndum i de con­ver­tir-los en incan­sa­bles mani­fes­tants d’incomp­ta­bles con­vo­catòries, l’orga­nit­zació és incapaç de man­te­nir-los en una situ­ació d’espera com l’actual, i de pro­por­ci­o­nar-los una tasca activa que avanci feina a la futura República. I com que les bases s’inqui­e­ten, el secre­ta­riat naci­o­nal creu que només pot donar-los res­posta radi­ca­lit­zant la seva posició.

En segon lloc, l’Assem­blea tam­poc no sap expli­car amb clare­dat per què una orga­nit­zació de con­sens, com se suposa que és, no acon­se­gueix lide­rar l’espai de con­fluència política i cívica, i com és que, ben contrària­ment, pro­mou llis­tes pre­te­sa­ment unitàries que com­pe­tei­xen amb els par­tits sobi­ra­nis­tes que hau­ria d’atraure, i divi­dei­xen més aquest espec­tre de vot.

Per hones­te­dat amb els milers de ciu­ta­dans que li donen suport, l’ANC faria bé de revi­sar per què està en aquesta situ­ació. I, sobre­tot, ser sum­ma­ment clara: l’acció interes­sada dels par­tits la corca, com ja va pas­sar amb l’Assem­blea de Cata­lu­nya? O la vani­tat de repre­sen­tar milers i milers de ciu­ta­dans li impe­deix resig­nar-se a fer de sim­ple medi­a­dor?