L’home del sac

Si no fas bondat, els Reis et duran carbó. Si no treus bona nota, no tindràs la bicicleta. No facis enfadar el teu home, que ja saps que té molt caràcter. No et facis notar a l’escola, que així no tindràs problemes amb els mestres. No faltis a la feina ni que estiguis malalt, no fos cas que et posessin a la llista negra. Del comitè d’empresa? Tu ets boja. Fer vaga? Et faran fora així que puguin! No apugem els impostos a les grans fortunes i a les grans companyies, perquè el capital se n’anirà a un altre país. Què feu? Augmentar el salari mínim? Que no veieu que les empreses no contractaran ningú? Demaneu igualtat i justícia, però en veu baixa i dins de casa, que desvetlleu el feixisme. Dones, no aneu soles per llocs foscos i solitaris, que ja sabeu què passa. Immigrants, no molesteu gaire i veniu només quan ens convingui i si pot ser amb la butxaca plena, que si no feu emergir el racisme. Gais, lesbianes, transgènere... que no se us noti gaire, que hi ha gent que es pot sentir ofesa. Joves, artistes, el que heu de fer és estudiar el que demanen les empreses, si no, no tindreu feina. Veïns i veïnes, no reclameu la república al carrer; taxistes, obrers, funcionaris, no feu vaga, ni manifestacions, que el Mobile World Congress marxarà de Barcelona... No demaneu, no reivindiqueu, no protesteu, no desobeïu, no feu enfadar la bèstia. Esteu avisats. Després no us queixeu si passa res: serà culpa vostra. No us han dit els vostres pares qui és l’home del sac? És el xantatge social, disfressat de “seny”...