Opinió

De reüll

Atac al català

Abans del judicial hi ha hagut molts altres col·lectius damnificats

La catalanofòbia s’estén lentament i irremeiablement sense que ningú ho impedeixi. En teníem una nova prova ahir, quan un dels fiscals del cas Trapero, Pedro Rubira, qüestionava la “imparcialitat i serenitat” dels magistrats catalans per assumir la causa contra l’excúpula d’Interior pel referèndum de l’1-O. “Hi pot haver imparcialitat, serenitat, si s’envia la rebel·lió i la sedició a Catalunya?”, es va demanar, en una pregunta retòrica. Amb l’escàndol servit, la Fiscalia ho intentava rectificar amb una nota posterior en què reiterava la competència de l’Audiencia Nacional per jutjar el cas. A Catalunya es calcula que hi treballen uns 800 jutges. La seva professionalitat, qüestionada. És una història que es repeteix. Abans del judicial hi ha hagut molts altres col·lectius damnificats. Als professors catalans els acusen d’adoctrinar els nens, als periodistes dels mitjans públics els assenyalen com a col·laboradors de l’independentisme, als metges els posen en dubte quan certifiquen els ferits per la repressió policial del primer d’octubre... Viure o treballar a Catalunya són motiu suficient perquè es dubti de la professionalitat d’algú, faci el que faci. Partits com el PP, Ciutadans i fins i tot el PSOE han atiat la catalanofòbia. I només va faltar l’aval del Rei a l’A por ellos perquè alguns pensin que l’atac al català és perfectament vàlid com a estratègia. O com a argument que cal prendre en consideració.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia