D’uns bells ulls blaus

La benvolguda i malaurada Pilar Heras ha deixat aquest món de sobte; el decés ens ha recordat, desolats, que la salut sempre és una presumpció. Molts saben que la figuerenca era doctora en ciències de l’educació, professora de la UB o directora general de Justícia Juvenil. Però són menys els que encara recorden la relació intensa que la Pilar adolescent i jove va tenir amb la cançó de reflexió, denúncia i combat. Dos mots. Als quinze anys, amb Eugènia Sala i les guitarres, cantava a les misses d’algun mossèn particular; i, a més de les cançons espirituals d’aquella litúrgia moderna, fora del presbiteri ja interpretaven algun poema de Sala-Cornadó. Després ambdues, juntament amb d’altres amics i Josep Tero, el més experimentat en l’ofici de cantar, vam constituir el grup Indika, que va actuar al llarg dels anys setanta als casinets de poble, als locals parroquials i fins i tot en algun teatre.

Amb Indika el compromís social i polític de la Pilar va avançar seguint els passos marcats per dos referents: la poesia cívica de M. Àngels Anglada, a la qual Tero i les dues noies van posar música, i el cicle de Mikis Theodorakis dedicat a Andrea, traduït per tots plegats. Avui, un deficient però impagable enregistrament permet estremir-se de nou sentint la veu vellutada de la Pilar, no pas potent ni incisiva però franca, enèrgica i convincent. La noia de grans i bells ulls blaus va viure la música d’aquells dies, com totes les coses que emprenia, amb gran intensitat, dedicació i passió. Simultàniament als anys d’Indika (1973-1979), la Pilar universitària va anar comprometent-se amb la llengua, el país i el feminisme, apuntant-se als primers grups polítics explícitament independentistes i contribuint a fundar el Grup de Dones de l’Empordà. Fa menys d’un mes, en una conferència que va oferir a Figueres, la Pilar reflexionava que a ella l’havien anat fent circumstàncies i experiències com les esmentades; pel que fa a la música i la cançó segur que les va viure amb les insubornables sinceritat, discreció i intensitat que la caracteritzaven. Havia compost sobretot Infant, una petita meravella, una cançó que la seva veu ens permet reviure, gravada quan el 1996 el grup Indika va retrobar-se per celebrar que M. Àngels Anglada era nomenada filla adoptiva de Figueres. En fi: els que l’atzar va apropar-nos a la Pilar, aclaparats voldríem que el camí de misteri emprès li sigui amable i lleuger. I que algun moment es giri per veure’ns dedicar-li tot l’afecte, dolguts per la seva partida.