Arròs a banda

Aquesta cèlebre especialitat d'inspiració valenciana, l'arròs a banda, té com a tret específic el fet que, en un moment determinat del procés d'elaboració, se separen aquelles matèries que han donat substància a l'arròs, el qual resta solitari i gustós, gairebé com si fos el resultat d'una destil·lació. No sabem si va ser l'arròs a banda, com a concepte, el que va inspirar algunes pràctiques financeres que consten en el sumari del cas Gürtel referides al PP valencià. És ben probable que més d'un arròs a banda haguessin compartit els senyors que són al·ludits a l'esmentat sumari i qui sap si entre forquillada i forquillada van comprendre que aquella deliciosa menja mediterrània de què estaven gaudint els oferia la clau de l'estratègia financera que els convenia aplicar. Presentem la factura legal, amb IVA, CIF i tots els requisits, i posem a banda allò que ha donat substància a la factura. Una separació intel·ligent, ben calculada, creativa. Caixa A i caixa B, un clàssic, però a la valenciana manera, amb la singularitat de les terres de Llevant, de l'eix de la prosperitat, aquell eix que comunicava el Madrid d'Esperanza Aguirre amb la València de Francisco Camps i que s'endinsava a la mar per arribar fins a la Mallorca de Jaume Matas. Ara, fent camí a la inversa, l'eix trontolla. El mallorquí sembla tocat, per bé que no pas encara enfonsat. El valencià va lluint aquella sastreria selecta, convertida en un nou element de l'esperpent hispànic, incessant i sempre renovat. Esperanza és la que més galleja, per ara, però el cercle es va estrenyent. Tornem a l'arròs a banda i a les caixes. Una era la caixa A i l'anomenaven Alacant. La podien haver anomenat Aznar, però no, l'anomenaven Alacant, que és una de les perles dels seus dominis. La caixa B la podien haver anomenat Bigotes, però no, l'anomenaven Barcelona. Per a aquesta gent, Barcelona és el lloc de l'abominació, l'indret d'on prové el mal. Fa setmanes que ens han encolomat el Canal 9 a la TDT, però no tingueu pas por que deixin veure TV3 i el 33 als valencians. Però Barcelona els tempta, és el nom del secret, del pecat. El nom perfecte per a la caixa B.