Judicis

Encara que n’hagis escrit un munt, una columna d’opinió sempre planteja dubtes, començant per l’elecció del tema. Almenys és el meu cas. En tot cas, de temes sempre n’hi ha, però, a propòsit del judici als presos polítics catalans, n’hi ha tants que el cap em dona mil voltes sense saber quin triar. De fet, a banda d’aquest judici i coincidint amb el seu inici arribant a emmascarar-ho, hi va haver una sentència a l’Audiència Provincial de Barcelona que no puc passar per alt, encara que només sigui per dir que no només l’actuació de Narcís Serra a Caixa Catalunya, junt amb la de la resta de directius de l’entitat, és “difícilment digerible” per a la societat, com reconeix el mateix tribunal del cas, sinó que també ho és la decisió judicial que els ha absolt considerant que els fets provats, com ara els sous milionaris que van concedir-se, no són suficients per condemnar-los per “administració deslleial i apropiació indeguda”. Una vergonya absoluta que fa molt difícil creure que la justícia és igual per a tothom. Escric això mentre que el judici al Tribunal Suprem fa evident que la fiscalia i l’advocacia de l’Estat no tenen proves per inculpar els presos polítics catalans dels càrrecs. Aquest judici és una farsa, però hi ha un drama polític i humà. Si no fos per això, farien riure les dificultats que tenen per trobar els papers. I també que la “caverna mediàtica” arribi a lamentar l’actuació dels fiscals i de l’advocada de l’Estat com si no fossin prou competents: el que passa és que l’acusació no s’aguanta per enlloc. I el que sembla una broma de mal gust és que l’Associació Mundial de Juristes hagi concedit el Premi Mundial de la Pau i la Llibertat a Felip VI en la clausura del Congrés Mundial del Dret. Una vergonya mundial! A més, el premiat va aprofitar per ingerir-se en el judici afirmant que sense “el respecte a les lleis no hi ha democràcia”. No tot el que és legítim és legal. I, com va dir Hanna Arendt, confondre la llei amb la democràcia és obrir les portes al totalitarisme. Per acabar, hem sentit moltes frases per recordar dels presos polítics en aquests primers dies del judici. N’emmarco una de Dolors Bassa: “No contestaré a Vox per respecte a les dones d’Espanya.” El respecte que no els té el Parlament Europeu acollint el partit feixista. Vergonya!