Quaranta anys

Quaranta anys no són quatre dies. És mitja vida. Són els anys que fa que aquest diari els acompanya. Tant se val si és El Punt (que va néixer tal dia com avui de fa 40 anys) com si és l’Avui (que havia nascut tres anys abans, i ja ho vàrem celebrar), com si és ara El Punt Avui. Són 40 anys o més de camí compartit, d’una fidelitat mútua indiscutible que ha servit per teixir un munt de complicitats. Una manera de fer i una manera d’entendre el país. N’hem passat de tots colors. No som tots els que hi eren, ni tots els que hi som hi érem des del principi. I, si fan un repàs a l’especial que avui els encartem amb el diari, hi veuran el munt de moments que hem viscut junts i que hem compartit. I com han canviat les coses en només 40 anys. Però, com la vida, ens han passat volant. Hi continuem sent, i, malgrat que som en temps d’incerteses i de velocitats vertiginoses, estem convençuts que el periodisme, que és el que fem, no només no desapareixerà, sinó que serà cada cop més imprescindible. Perquè cada cop és més necessari separar el gra de la palla. Som el diari líder dels editats només en català, i ho som gràcies a vostè. I gràcies a aquest sentiment de pertinença que a mi em sembla que hem construït i que, n’estic convençut, va molt més enllà del que és el diari (o el web o la televisió que també hem vist néixer tots plegats). A les acaballes de la dictadura, van ser molts els qui van creure que el periodisme en aquest país era també una estructura d’estat que calia construir. I entre tots, 40 anys després, podem dir que l’hem pujat al podi de la premsa a Catalunya. Pel camí, El Punt (el Punt Diari, de fet) ja no és El Punt. És El Punt Avui. Però jo, al darrere de cada Punt Avui, hi continuo veient El Punt i hi continuo veient l’Avui. I hi continuo veient, sobretot, la seva fidelitat. La dels subscriptors, la dels lectors, la dels anunciants, la dels quiosquers, la dels teleespectadors i, és clar, la de tots i cadascun dels que formem part de la casa. Dels que hi som i, em sembla, també dels que per un motiu o un altre ja no hi són. Avui tots plegats fem 40 anys. Per molts anys. I gràcies.