Creativitat periodística

Escric aquest article l’endemà de l’entrega dels Premis Carles Rahola de la comunicació local feta a l’Auditori de Girona. L’endemà coincident amb el Dia de la Dona després de constatar que entre els guardonats hi havia molta paritat entre sexes, en joventut i talent. I em va cridar l’atenció que en un dels discursos de presentació sorgís aquesta expressió que dona peu al títol de l’article. Perquè, des que la comunicació escrita existeix i des que el periodisme forma part d’aquest univers comunicatiu com a professió, la creativitat és l’essència del periodisme o aquest serà una cosa diferent. No hi ha periodisme sense creativitat. I no hi ha creativitat sense un relat. Un relat que empeny a qui comunica la transmissió d’idees, de valors i de sensacions que sobrepassen la realitat. Des del famós “el relat supera la ficció” fins a una ficció anticipada de la realitat, el periodisme és i serà una acció de creativitat compromesa amb l’usuari, el lector en definitiva. Altrament és el periodisme creatiu, un exercici literari que vesteix el relat d’imaginació, fantasia i subjectivitat.

La recent i novament guardonada Tura Soler relata detalladament i amb molt de sentiment el que va fer per obtenir la joia de redacció guardonada. No tenia res preparat però ens va fer una descripció del que va haver de superar per entrar a les entranyes de la notícia. La investigació sempre ha estat present en el periodisme, i molt sovint és el periodisme el que fa la descoberta i sense aquesta mai s’haurien pogut explicar casos tan complexos com aquest. El detallisme, la persistència, molta perseverança, la intuïció, la superació del conflicte, l’afrontament de la incertesa, són característiques inherents a la recerca. El periodisme d’investigació, ordenat i rigorós, és un petit laboratori intern nodrit de detalls insignificants que a vegades s’escapen a la consciència humana. Res escapa a la possibilitat. I amb molta capacitat de resistència, igual que aquella investigació de laboratori de futur incert, s’intercanvien dades i petits detalls que donen pas a un gran producte. Els cuiners utilitzen l’expressió amor o estimació per la matèria. És el bon tractament de les dades, les observacions detallades o el lligam de més d’un detall per fer un tot amb sentit.

Molts en hem preguntat alguna vegada si el periodisme substitueix la policia quan aquesta no sap o no pot anar més enllà. Molts casos han tingut en el periodisme el principal punt d’arrencada. Si no hagués estat per periodistes tossuts, fidels a la idea i convençuts del camí traçat, res hauria arribat a bon port.

Si el periodisme és el relat de la realitat, com pot ser creatiu? Si la creativitat és el desenvolupament il·limitat d’un pensament deslliurat de les tenalles de la raó, com es pot fer compatible aquest deure de la veritat amb la imaginació i la fantasia que són pròpies de la creativitat? Norma, estructura, seqüència, que donen coherència a un fet, són la part racional dels fets, sols una part. El coneixement humà és incomplet en la consciència de les coses. Una part desconeguda segueix existint, aliena a l’altra realitat, la que està allunyada del procediment deductiu i científic. Buscar allà on la ment no busca, insistir en allò que no admet insistència, trobar sentit a allò que amb les normes racionals no en tindria, això és creativitat. I sense anar més enllà, per la limitació humana del pensament, el periodisme ha de fer aquest exercici d’exploració del sisè sentit amb perseverança i voluntat. I pot ser que això doni fruit, com aquell científic pacient que acaba descobrint un principi clau per fer història.

Un petit article pot ser una gran obra. Això és la grandesa del periodisme, saber combinar la recerca de la veritat i la imaginació, amb la persistència necessària per arribar a un bon resultat. Tura Soler ho ha aconseguit. Enhorabona novament.