L’imperi de la llei era això

Les mentides, la deformació de la realitat fins a tornar-la irreconeixible, descriure en un judici, com a prova irrefutable de l’acusació, que en tal lloc hi havia gent amb cara de molta ràbia i que s’havien format tumults de possibles efectes devastadors que finalment no es van produir però que deu n’hi do la pinta de mala llet que feien, són elements que jo em pensava que quedaven en el món de la imaginació, la novel·lística de gènere i les sèries de Netflix. Ahir el meu Whatsapp no va parar de sonar amb uns amics indignats que havien estat el 20 de setembre de 2017 davant de la conselleria d’Exteriors de la Generalitat, i es feien creus del relat que estaven escoltant dels agents de la Guàrdia Civil citats a declarar. Convertir una protesta ciutadana, massiva, és cert, però pacífica i on ningú va prendre mal llevat d’un parell de cotxes que la Guàrdia Civil va abandonar sense vigilància i que van servir de plataforma per tenir millors vistes, en una mena d’apocalipsi zombi on la gent agitava agressivament banderes d’Òmnium i de CCOO i que no es van abraonar violentament sobre la benemèrita autoritat per alguna casualitat del destí, és realment sorprenent. I més quan se suposa que això és la versió de l’autoritat, de les persones a qui se’ls dona una arma i se’ls encomana la gestió de la violència legítima de l’estat de dret.

Tants anys parlant de l’estat de dret i l’imperi de la llei, i al final aquest es manifesta en la forma d’un agent de la Guàrdia Civil explicant els fets, en uns fiscals que en lloc d’observar els fets amb neutralitat intenten posar amb calçador una violència que no va existir, i un jutge que ni tan sols permet veure els vídeos que contradirien els relats esfereïdors que s’intenten donar per bons, tot plegat cap a una sentència exemplar que, en realitat, ja va fixar amb antelació el cap de l’Estat en una al·locució d’emergència el 3 d’octubre de 2017. Des de l’Estat estan convençuts que l’1-O és fruit de no haver castigat amb prou contundència el 9-N, i per això hi valen totes les mentides i totes les manipulacions i tot el retorçament del dret que s’hagi de fer per tal d’arribar a un càstig que desactivi l’independentisme per molts anys.

Hi ha imperis que tenen els peus enfangats en la mentida i la por. Són, malauradament, els més febles i els que fan més mal quan cauen.