El jutge i els senadors

L’Estat espanyol és com el conductor que va per l’autopista, comença a trobar-se vehicles de cara i, en comptes de preguntar-se si s’ha equivocat de carril, engega a pastar fang tots els que li fan llums per avisar-lo. Aquesta setmana, el president del poder judicial espanyol, Carlos Lesmes, ha enviat una carta en aquest sentit al Senat francès, perquè 41 senadors han gosat firmar un manifest denunciant “la repressió soferta pels representants polítics catalans empresonats o exiliats”, constatant que “és un veritable atac contra els drets fonamentals i les llibertats democràtiques” i demanant que França i la UE intervinguin per restablir un diàleg que permeti trobar solucions polítiques a un problema polític.

Lesmes troba “inadmissible” que es parli de repressió a polítics per les idees, però la realitat és que hi ha líders polítics i socials des de fa més d’un any a la presó o a l’exili, amb els seus drets fonamentals i els polítics segrestats, perquè els qui tenen la paella pel mànec han decidit acusar-los –per demanar que no quedi– de delictes que no han comès per poder retirar-los de la circulació el temps que calgui. I això, en una democràcia, sí que és inadmissible.

També s’ofèn perquè a Espanya hi ha partits independentistes i no se’ls persegueix. Gràcies! Però si els ciutadans els voten, són majoria al Parlament i treballen per la independència, s’acaba la broma. Per no parlar d’estelades requisades i gent maltractada sense que ningú defensi els seus drets; d’independentistes detinguts i torturats (1992) amb permís dels jutges, i de polítics que ja demanen la il·legalització o, pitjor, la “desinfecció”.

Lesmes considera especialment dolorós haver de recordar que a Espanya es respecten escrupolosament els postulats de l’Estat de dret, entre els quals segur que hi ha el dret a la llibertat d’expressió, de reunió, de manifestació, de protesta i a ser considerat innocent fins que no es demostri el contrari. Però el que molta gent sent especialment dolorós i desqualifica el Suprem i la democràcia espanyola és que un partit d’ultradreta estigui acusant una presidenta del Parlament que va permetre un debat i una votació o uns activistes que van convocar (i desconvocar) una manifestació.