Les plagues

El meu enyorat amic Jaume sostenia que com que els seus pares, que l’havien tingut de grans, eren nascuts tots dos a principi del segle passat, ell no pertanyia ben bé a la meva generació sinó a una d’intermèdia, anterior. Havia rebut dels seus progenitors unes informacions que els meus, més joves, ignoraven. Un dia, per Setmana Santa, em va fer aquesta admonició, mig en broma: “No s’ha d’escombrar en Divendres Sant, perquè a l’estiu surten formigues.” No ho havia sentit mai. Vaig indagar a casa: la desconeixien. Després la vaig trobar en un text d’Apel·les Mestres, tot i que l’il·lustrador i escriptor prefabrià desplaçava el precepte a Dijous Sant. Me la vaig fer meva, i durant uns anys l’he repetida a casa. Aquesta Setmana Santa l’he divulgada per Twitter, i un lector me n’ha explicat l’origen. Per distingir-se dels jueus, que quan s’acosta la Pasqua escombren tots els racons per arribar sense engrunes antigues al gran dia, els cristians actuaven en sentit absentista. Ho havia sentit dir aplicat a l’expressió “fer dissabte”. El dia que els jueus tenen prohibit fer res, els cristians treien matalassos i estores als balcons per indicar que en aquella casa la religió dels hebreus hi era exclosa. I les formigues? Quina relació hi ha entre escombrar en Divendres Sant i la propagació estival de les formigues? Em sembla que la investigació ens duria sorpreses, antisemites o no. Quan eren esclaus a Egipte, els jueus van pintar amb sang els portals perquè passés de llarg la plaga decretada per Moisès que matava els primogènits de cada família. Abans, patrocinada pel mateix Moisès, hi havia hagut la plaga de la llagosta, que havia deixat els camps erms. Les formigues, en són un equivalent? A l’època sense insecticides dels pares del meu amic Jaume, potser sí. Les tradicions i supersticions se superposen i passen d’una cultura a l’altra per antagòniques que siguin. Els explicava fa poc que a Salàs, al Pallars Jussà, l’historiador i col·leccionista Siscu Farràs ha reproduït establiments antics a moltes entrades de les cases. A l’exterior de la imitació d’un barberia ha instal·lat un d’aquells cilindres rodants pintats amb la bandera francesa que encara són el distintiu d’aquests negocis. Havia sentit dir que els barbers francesos l’havien adoptat per indicar que ells eren republicans com els primers i no els havien de confondre amb els col·legues que cada matí havien rasurat les galtes dels reis i els aristòcrates.

Què faig explicant aquestes coses en plena campanya electoral i quan la política bull? Pinto amb pintura repel·lent la meva columna perquè no hi penetri una campanya i una política tan intoxicants, hostils i negatives. La campanya es va acabant i encara no hi he fet referència. El vot ja el tinc. Quines ganes d’anar a votar per no votar-los.