Debats & entrevistes

Si abans-d’ahir ja em va fer mandra veure el debat de candidats de TVE i el vaig seguir poc (deu ser que a mesura que he anat sentint les declaracions de segons quins testimonis al Suprem el meu interès pel que pugui passar a Espanya és cada cop més relatiu); si abans d’ahir ja em va passar això, deia, imaginin-se la mandra que em va fer ahir –que jugava primer el Girona i després el Barça– seguir el debat d’Atresmedia amb només quatre dels candidats a presidir el govern espanyol. Tal com està la temporada (la futbolística, vull dir) vaig triar el futbol i seguir el debat a les mitges parts. No és que no m’interessin, els debats. Em sembla que és justament al contrari. M’interessen tant que al final n’he anat desconnectant perquè als debats electorals hi ha de tot menys debat. Ara són molt més un espectacle –i ho demostra el temps que tots els mitjans dediquen a les prèvies dels debats, retransmetent l’arribada dels convidats i explicant com van vestits– que res més. El dos debats que hi ha hagut a Espanya no m’han interessat gaire, i al que es farà avui a TV3 no hi seran tots els caps de llista (alguns són a Soto del Real gràcies a Llarena i a Marchena, que són dos noms que rimen) i, a més a més, segur que em sentiré estrany perquè el director Vicent Sanchis no podrà parlar, gràcies a la Junta Electoral, ni de presos polítics ni d’exili. Ben estrany, també, un debat en aquestes condicions. Potser és per tot plegat, perquè els debats electorals són esbiaixats, massa cronometrats i concebuts com un espectacle, que cada cop m’interessen menys. Em passa el contrari, en canvi, amb les entrevistes. Em llegeixo i m’escolto molt més una entrevista que no un debat electoral. I, per descomptat, molt més que segons quines tertúlies. A les entrevistes és on el candidat pot dir-hi la seva. Permeten escoltar-los, veure’ls gesticular i saber amb més detall quines són les seves propostes. Aquests dies, aquest diari n’està fent a tots els caps de llista. Els entrevistem per saber què defensen i quin programa tenen. Són per llegir-les amb calma i saber què pensen. La llàstima és que no hi veuran, però, ni Cayetana Álvarez de Toledo ni Inés Arrimadas. Són les dues úniques candidates que, potser pel que els explicava abans, han declinat amablement la nostra invitació. La seva. No tenen temps per a vostè, estimat lector. Ni per a les nostres preguntes. S’entén.