Banderes

S’estan dient tantes coses infames en aquesta campanya electoral que no sé pas per on començar i segurament no sabré com acabar. Tanmateix, em diuen que no comenti res sobre els missatges (concebuts a la manera d’anuncis publicitaris que volen fer forat amb la repetició) dels polítics del PP i de Ciudadanos. M’ho diuen amb la idea, possiblement encertada, que el mer fet de parlar-ne, encara que sigui d’una manera crítica, és concedir-los importància. De fet, potser jo també ho penso, en la mesura que crec que no se’ls ha de dir res (ni fer res) quan van a determinats llocs. Només cal que se’ls digui “fora” perquè determinats mitjans de comunicació parlin d’assetjament o d’escarni, insinuant-se sempre un comportament violent. És clar que segurament ho farien igual. El cas és que, entre totes les coses que ha arribat a dir Cayetana Álvarez de Toledo, cauré en la temptació de comentar la significació que atribueix a la bandera espanyola: llibertat, igualtat, fraternitat.

No revelo res en recordar que la llibertat, la igualtat i la fraternitat són valors proclamats per la Revolució Francesa i que, a partir d’aquí, suposadament estan simbolitzats pels colors de la bandera de la República Francesa: el blau, el blanc i el roig, de manera respectiva. Podem posar en qüestió que tals valors s’encarnin realment en la societat francesa. Com també en qualsevol altra república. La llibertat, la igualtat i la fraternitat s’han convertit en una aspiració humanista. Allò que resulta especialment irritant és que, fins i tot a banda de la broma de relacionar-los amb la bandera espanyola, una política de dretes se’ls posi a la boca. Això perquè forma part dels que defensen la llibertat per acaparar diners que fa impossible la igualtat i la fraternitat. Tanmateix, la candidata del PP es fa seu el jacobinisme en part derivat de la Revolució Francesa, però originat en l’absolutisme monàrquic: un estat on les diferències es dilueixen per crear ciutadans iguals i lliures. Una mentida amb la qual coincideix amb Manuel Valls (i tants d’altres) que afirma que el nacionalisme és el pitjor dels mals. Els donaré la raó exemplificant-ho amb el francès i l’espanyol, que han eliminat o intentat eliminar les diferències culturals, que han desenvolupat polítiques colonials, que s’han embarcat en tota mena de guerres.