Vuits i nous
El pollastre
No hi ha cap partit que s’adapti exactament al votant, si no és un votant militant, i d’aquí venen les indecisions que les enquestes preelectorals detecten. No hi ha cap resultat que sigui del tot satisfactori per a ningú –tret de la majoria absoluta per a qui l’obté–, però poden produir alegries. Diumenge a la nit, l’alegria de veure derrotada la dreta extrema, que era tota la dreta. Les dues harpies que ens havien insultat, que ens havien amenaçat de suspendre’ns políticament i que encara, una d’elles, es queixava perquè la presidenta de la mesa on va anar a votar no li va voler donar la mà, humiliades. “Ens havien insultat”, dic. Els més equànimes i equidistants troben aquesta afirmació excessiva: increpaven els sobiranistes, no els catalans en el seu conjunt. Doncs l’electorat català en el seu conjunt ho ha interpretat d’una altra manera perquè no ha volgut saber res de suspensions polítiques i culturals que afecten a tothom, sigui o no independentista. Au, a dormir. I una salutació al venerable historiador J.H. Elliott, que en el seu llibre Catalans i escocesos va fer girar les conclusions sobre el conflicte català a partir de les informacions que li va subministrat la pija que el PP ens va enviar des de Madrid. Ho diu ell al capítol d’agraïments.
TV3 es va passar la nit insistint en un pacte entre el PSOE, el triomfador, i Ciutadans, la tercera força. Com si no hi hagués altres combinacions. Com si aquest pacte respongués al que l’electorat espanyol ha manifestat. L’electorat espanyol, al qual se li ha fet bullir el cap amb el “conflicte territorial”, no vol més “conflictes”, n’està saturat. No ha votat els expeditius de l’article 155, ha votat, diguem-ne, alguna forma de concòrdia. Com n’hi podria haver pactant amb qui vol que els presos polítics, polítics, sí, es podreixin a la presó? De totes maneres... De totes maneres ja ho veurem. Pactes més revessos s’han fet. Per ells va el pollastre, que diuen els valencians. Mantindrien el “pollastre de collons”, de què parla Puigdemont.
A Catalunya, la gent no vol pollastres. La matisada ERC ha obtingut una victòria espaterrant, fins i tot a Barcelona. El PSC ha quedat en segon lloc. Si les eleccions haguessin estat autonòmiques, el pacte entre les dues forces seria inevitable, o aconsellable. O dictat per l’electorat. Independència? I tant, però posem-hi paciència i adicions. No ho dic jo: ho diu ERC i la gent que l’ha votada en massa.
Al final de cada jornada electoral es diu que la gent ha votat amb intel·ligència i que no és beneita. L’hem presa per beneita durant tota la precampanya i campanya: “Votaran l’extrema dreta.” No l’han votada. “S’han d’escoltar els resultats”, diuen els partits. Que els escoltin. La gent vol ser feliç o amb tendència a ser-ho.