A la tres
Olé, Millo, ooolé!
Els he de reconèixer que en aquesta ocasió m’ho han posat fàcil. Molt fàcil. Perquè no em negaran que és un tip de riure, això que l’exdelegat del govern a Catalunya Enric Millo, ara l’hagin nomenat secretari general d’Acció Exterior de la Junta d’Andalusia. Ell, que considerava les delegacions dels governs autonòmics una despesa inútil, i que durant l’aplicació del 155 a Catalunya va ser còmplice del tancament d’onze de les dotze delegacions del govern català a l’estranger, ara va i resulta que és secretari general d’Acció Exterior dels andalusos i que tindrà funcions de representació de l’administració andalusa davant la Unió Europea. Ozú. Madremía, Millo de mi arma. Deuen haver considerat que l’exdelegat (exdiputat d’UDC, exdiputat del PP, exaspirant a ministre i exaspirant a anar a les llistes del PP) és un quillo mu apañao i que valia la pena fitxar-lo. Ja saben vostès que en política això de les portes giratòries no existeix, i que el fet que l’hagi fitxat la Junta d’Andalusia, on governa el PP gràcies a un pacte d’investidura amb la ultradreta de Vox i Ciutadans, no és cap favor ni res de res. No és una chuminá. De cap manera. A Millo l’han fitxat per eficaç. Perquè, això sí que no se li pot negar, la seva actuació l’1-O a Catalunya ho va ser molt. Millo s’encarregarà també de la relació interfronterera amb Portugal i el Marroc, de fomentar la internacionalització de l’economia i el teixit empresarial andalús, i a la captació d’inversions estrangeres per a aquesta comunitat. Vaja, de tot allò que feien les delegacions del govern catalanes a l’estranger i que el PP es va encarregar de tancar. Ozú, mi niño, quina feinada. Si ho fa com ho va fer a Catalunya, la projecció exterior d’Andalusia, que és un altre dels encàrrecs que li han fet, els asseguro que està garantida. Perquè no se li pot pas negar que gràcies a ell, a la seva actuació l’1-O i a la de totes les forces que depenen de l’Estat que ell representava, la projecció internacional de Catalunya va ser espectacular. A por ellos!, Enric. Sap greu, que ens hagis de deixar i instal·lar-te tan lluny.