L’estat protector

Daniel Raventós i Julie Wark acaben de publicar un llibre que es titula Contra la caritat. El subtítol alleugera en positiu l’afirmació: En defensa de la renda bàsica. L’altre dia Xavier Graset els va entrevistar al seu programa nocturn del 3/24. Molt bé: contra la caritat i a favor de les eines que l’Estat disposa per fer-la innecessària. Només que... Només que fa més de quaranta anys que ho sento dir, des que és vigent l’actual sistema impositiu, i la caritat segueix sent vigent. Acabo de sortir d’un concert organitzat per Càritas. El nom, “Càritas”, ho diu tot. Ha cantat, de manera altruista, en Genís Mayola acompanyat de dos instrumentistes. A l’entrada ens han donat un sobre perquè el retornéssim a la sortida amb una col·laboració monetària, una caritat. Mayola ha dit que Càritas es troba molt necessitada, escurada. No té diners ni aliments ni vestits per atendre tots els que s’hi acullen. ¿”Contra la caritat”? ¿Doncs què s’ha de fer mentre no arriba la renda bàsica que Raventós i Wark reclamen i altres mesures pal·liatives de la pobresa? ¿Què s’ha de fer mentre l’Estat, que presumeix d’estat de benestar, no reacciona? ¿Quan ho farà? Els assistents al concert segur que s’ho preguntaven. O no: han deixat d’inquirir-ho a còpia de no obtenir resposta.

Jo recordo perfectament el naixement de Càritas, organització benèfica, caritativa, vinculada a l’Església catòlica. El mestre de pàrvuls Tomàs Colomer, únic seglar en el meu col·legi religiós, anomenava “caritas bonitas” la novetat. No sé com els capellans li reservaven el lloc. També deia “capellans i monges, tots al foc”. El mestre Colomer tenia una cama ortopèdica. Nosaltres en dèiem una cama de fusta. Era efectivament de fusta: li vèiem el material quan s’asseia i els pantalons li anaven amunt. El monyó li feia mal quan s’acostava el mal temps i era llavors que proferia els dicteris contra els capellans, les monges i Càritas i deixava anar un calbot. Va venir la democràcia. La declaració de la renda es va fer efectiva. Si algun cop havia fet caritat, em vaig abstenir de prolongar el costum. L’Estat atendria els necessitats per la via dels meus impostos. Càritas i altres organitzacions benèfiques haurien en aquell moment d’haver desaparegut. Surto del concert recaptatori de Càritas. Uns voluntaris recollien els sobres a la sortida. En el títol “contra la caritat” noto una reverberació ofensiva innecessària cap als donants i els col·laboradors.

En Genís Mayola ha cantat cançons reivindicatives. De llaç groc, per dir-ho d’alguna manera. Els presos polítics s’han fet presents. Hem delegat la justícia a l’Estat, que és per definició qui l’ha d’administrar, i hem de sortir al carrer i anar a un concert organitzat per Càritas per reclamar-la.