Òscar Camps, Nobel de la pau

D’entrada i sense prolegòmens ni justificacions: el Nobel de la pau d’aquest any, per a Òscar Camps i la seva organització Open Arms. Perquè se’l mereixen i per haver posat en evidència Europa i els països que forcen les migracions humanes. No han de ser exemplars, els premis? D’Òscar Camps ja n’havia sentit parlar quan vaig veure, en una projecció pública, el documental produït per TV3 To Kyma, rescat al mar Egeu. La pel·lícula, que hauríem d’enviar al jurat del premi noruec, aprofundia en la seva figura. Nascut a Barcelona, havia fundat a Badalona una empresa dedicada al salvament marítim de proximitat. L’“ofici” el va dur a l’illa grega de Lesbos per veure de prop la tragèdia moderna dels nàufrags que s’hi refugiaven, arribats amb embarcacions precàries dels països orientals en guerra o d’altres on la vida humana no té valor. Aquells homes i dones eren “afortunats”. Molts d’altres s’havien ofegat. Perquè no se n’ofeguessin tants, Òscar Camps va dirigir els coneixements adquirits a la costa catalana a la Mediterrània llunyana. Open Arms, que vol dir “braços oberts”, va ser el nom de la barca destinada a la missió salvadora. Camps no va poder assistir a la projecció. Va enviar un missatge. La foto d’Aylan Kurdi, el nen arribat mort a una platja, de bocaterrosa prop de les ones, va ser una imatge per a ell intolerable. Per a molts també, però Òscar Camps va decidir actuar. Vam sortir de la projecció commocionats. Mataró té mar. A l’estiu ens hi anem a banyar. Quants Aylan, amb els seus pares, mares i amics hi ha al fons? Què és aquest mar de mort, de morts? L’altre dia hi va arribar una balena en estat de descomposició. Grans escarafalls. El cadàver feia pudor. Es va prohibir el bany. L’hauríem de tenir tot l’any prohibit o amb una quarta bandera que ens recordés a quin cementiri ens fiquem amb la pallola i les xancletes.

Aquest estiu Òscar Camps i el seu equip han posat en un compromís Itàlia, Espanya, Malta, països que no volien acollir els nàufrags que duien a l’Open Arms. Al final han aconseguit obrir una bretxa recorrent a la justícia, que ha arribat on no arriben els polítics de l’Europa del benestar sencera. N’hi ha prou a desembarcar els desassistits? Camps també denuncia les condicions dels refugiats un cop a terra. L’actor de Hollywood Richard Gere s’ha mostrat sensible a les heroïcitats de Camps i tots els seus. Necessita el Nobel més avals?

Vam intentar que algun escriptor català obtingués el Nobel de literatura. No va ser possible. No tot és llengua: sembla que algun facultatiu podria ser mereixedor del de medicina. Un defensor dels drets humans, de la vida, de la llibertat i del pacifisme també ens honoraria, en aquesta hora.