L’alt cost del ‘low cost’

Ryanair és de nou notícia per l’amenaça de tancar les bases a Tenerife Sud, Gran Canària, Lanzarote i Vilobí d’Onyar. A més dels diners públics que percep (3,5 milions d’euros anuals de les administracions catalanes pels vols que operen a l’aeroport Girona-Costa Brava), la seva immensa rendibilitat es basa també en un tracte laboral que voreja l’explotació. Darrere un bitllet de 10 euros s’hi amaga el mateix que darrere una samarreta de 2 euros, i no és precisament un model admirable de negoci i ni de bon tros sostenible. Sabem perfectament que el low cost comporta un alt cost. Ryanair esdevé paradigma de la perversió del nostre estil de vida, que, segons el sociòleg Stephan Lessenich, ens mena a gaudir d’uns privilegis consumistes a costa de malmenar els drets aliens. (La societat de l’externalització, Herder, 2019). Lessenich planteja realitats incòmodes que preferim ignorar sobre el costat obscur de la nostra modernitat occidental. Molt preocupat per les desigualtats globals, sosté que el sistema no ens permet ni tan sols actuar com a bones persones perquè fins i tot els més pobres del món ric es troben abocats a infligir danys a grups encara més desafavorits –comprar roba low cost: treball esclavitzat– i a contribuir a l’espoli dels recursos naturals i a la devastació del planeta. Estem instal·lats –diu– en les normes de l’individualisme liberal, en una orgia d’excés per damunt i contra les possibilitats dels altres a qui destruïm –i ens destruïm.