Eleccions necessàries

Quina és la funció d’un govern? En termes polítics la resposta no pot estar deslligada de l’exercici d’un lideratge; una responsabilitat que, d’altra banda, també li confereix l’article 68 de l’Estatut d’Autonomia, que en el seu punt primer afirma que “el govern és l’òrgan superior col·legiat que dirigeix l’acció política i l’administració de la Generalitat. Exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb aquest Estatut i les lleis”.

Aquesta és una legislatura que va néixer sota el signe de l’excepcionalitat i la provisionalitat perquè així ho va proclamar el mateix president de la Generalitat en el discurs d’investidura. Les indissimulades i creixents discrepàncies estratègiques entre els socis de govern han fet créixer els darrers mesos la sensació que la fi de la legislatura pot estar a prop. La pressió ambiental és tan forta que la portaveu del govern, la consellera Meritxell Budó, ha hagut de desmentir aquesta mateixa setmana que el president es plantegi un avançament electoral i encara menys una qüestió de confiança. Aquesta podria ser una declaració menor si fos una resposta a la inquietud d’un periodista, però és que qui va obrir la porta a la possibilitat que el president se sotmeti a una moció en el cas que no es pugui aprovar el pressupost va ser un membre del seu mateix govern.

Els qui, des de l’independentisme, defensen que cal continuar la legislatura a qualsevol preu ho fan argumentant que en el millor dels casos unes noves eleccions poden permetre repetir una majoria parlamentaria de la qual ja disposen actualment. Aquesta és una veritat relativa, ja que aquesta majoria no s’ha articulat en cap moment i el govern no ha disposat en aquesta legislatura d’un Parlament que li hagi fet costat. Tant és així que només ha pogut aprovar una única llei impulsada per l’executiu. L’anunciat canvi d’estratègia de la CUP podria modificar la situació a partir d’ara, però els pragmàtics tenen en compte que aquesta és una possibilitat que encara no s’ha fet efectiva. La prova de foc pot ser el pressupost. Sent així no sembla desgavellat defensar que la impossibilitat d’aprovar els comptes de la Generalitat seria motiu més que suficient per votar un nou Parlament. L’alternativa seria aferrar-se a una ocupació estèril dels espais de poder.

Hi hauria encara la possibilitat de defensar la importància de mantenir el govern per la seva capacitat de liderar una acció que, més enllà de l’àmbit institucional, apel·li directament a la ciutadania. Però si el balanç és paupèrrim en l’àmbit legislatiu i normatiu, encara és més pobre en el polític. La impossibilitat que els partits que formen part de l’actual govern de la Generalitat es posin d’acord en uns mínims ha impossibilitat que l’executiu lideri la resposta política a la sentència de l’1 d’octubre i que ni tan sols hagin pogut acordar fins ara cap acció concreta.

Unes eleccions anticipades no solucionaran la majoria dels problemes que tenim plantejats ara mateix. Només els que pretenen el desprestigi juguen frívolament amb la ironia que el seu exercici té efectes gairebé màgics. Però si el president del govern no és capaç de cohesionar el seu executiu al darrere d’un projecte polític clar i si no aconsegueix la majoria parlamentària suficient per tirar-la endavant d’acord amb la llei, unes noves eleccions apareixen com l’única manera de sortir de la situació de bloqueig.

Hi ha molta més gent que no veu amb mals ulls un avançament electoral de la que ho reconeix públicament. De fet, aquesta és una posició més coherent amb l’argument que l’independentisme ha defensat radicalment que impedir votar és demofòbic i que no té mai por de tornar a posar les urnes. També hi ha molts més actors polítics que desitgen un canvi radical d’estratègia dels que ho han especificat fins ara. Però el fet significatiu és que cada vegada són més els que adverteixen públicament que fent el mateix que en el passat no hi ha cap indici racional que en el futur s’aconsegueixin resultats diferents.